Ajudar

Per què ho he de fer jo? Per què no, Marta?

Saps estar pendent de tot i de tothom: no et costa gens aclarir un dubte de matemàtiques a un company que té dificultats, ni preocupar-te pels problemes que poden tenir les teves amigues. Encara que alguna vegada dubtis de si val la pena fer-ho.
Jesús convida a donar més del que se’ns demana i a fer més del que ens proposen. No es tracta de passar per ximples sinó de respondre amb el màxim interès i la màxima atenció a les persones que ens trobem, com si tot, tot i tot depengués de nosaltres.
No podem decidir com reaccionaran els altres, sí que podem triar com els volem tractar. Podem suposar que la gent ens demana alguna cosa amb mala intenció i que vol aprofitar-se de nosaltres o perjudicar-nos. De fet n’hi ha alguns que actuen així i molts cops no s’hi pot fer res. Però també podem actuar pensant que tothom es mereix la nostra confiança. Té riscos, és clar, però també en té desconfiar de tothom. Es tracta d’una aposta.
Donar per bo tot el que pot arribar a ser bo i parar atenció als detalls que poden ser importants per a algú és una bona manera de fer costat a les persones i de vetllar perquè no es perdi res que valgui la pena, perquè no se’ns escapi res que ens pugui ajudar a viure millor.

Fer un petó

Un petó, pare, un petó. Vine Joan.

Si que demanes poc! Si has aprés a ser feliç amb un petó tens molta sort perquè és un recurs inesgotable, n’hi ha més que petroli.
Els recursos que necessitem per viure ens venen del menjar, de l’aire que respirem o de poder-nos refer tot descansant. Però també d’haver trobat la manera d’estar amb els altres. Els amics, la família, els companys d’equip... ens aporten bona part dels ànims i de les idees que ens calen per a viure. Si això falla tota la nostra vida queda alterada.
Jesús va dedicar tot el seu temps a estar amb els altres: amics, malalts, savis, estrangers, cobradors d’impostos... En el món de Jesús les persones ho son tot. No importa si es troben en una casa o al mig de la muntanya, si son molts o pocs, si comparteixen el pa o si mengen peix. El que compta és aconseguir, almenys una estona, deixar de banda les diferències i apropar-se els uns als altres.
Quan Jesús s’acomiada dels deixebles es reparteixen el pa i beuen vi d’una mateixa copa. No es tracta només de pa i vi sinó de gestos i paraules que els ajuden a sentir-se a prop, a fer-se costat. Encara que no sempre resulta fàcil trobar el gest o la paraula més encertats en cada situació, és un treball de temps: ara un bon dia, ara una mirada, ara un petó.

Cuinar

Jo vull fer el pastís. Ah, molt bé, Bet.

T’agrada barrejar els ingredients poc a poc fins que no queda cap grumoll i escurar el pot per tastar com ha quedat la massa... És una sort poder trobar moments per fruir del que fas sense estar pendent de res més.
El dia a dia té les seves complicacions i també estones ben avorrides, si no fos per aquestes petites alegries la vida s’aniria tornant grisa i poc a poc perdríem la salut i les ganes de fer res.
L’alegria, la il·lusió, el bon humor, la felicitat que experimentem quan estem fent alguna tasca ens confirmen que allò que portem entre mans és valuós i que té sentit continuar-ho fent. Igualment quan algú ens fa una proposta si no el veiem mínimament animat ens fa sospitar: potser pensa que el seu projecte no té cap interès?
A les autoritats religioses els crida l’atenció que Jesús i els seus deixebles s’ho passin bé: es reuneixen per menjar i beure, no els fa res saltar-se alguns costums... El seu estat d’ànim indica que el seu projecte, malgrat els riscos que comporta, val la pena.
Saber acollir i aprofitar les alegries que la vida ens ofereix ens fa més forts, ens prepara per encarar les complicacions i les dificultats sense perdre el cap, perquè sabem distingir en cada situació què és important i què no.

Estar enfadada

Pff… no em facis riure que estic enfadada! Marta, noia.

Sí, els sentiments es barregen: hi ha qui plora de riure i qui riu perquè se’l mengen els nervis. Respira i dóna’t una mica de temps però no gaire: si se t’escapa el riure segurament no tens massa bones raons per continuar enfadada.
No vulguis mantenir una situació que ja està superada. És el moment de deixar enrere el passat, fes-ho. Molts cops penses que ja ho arreglaràs més endavant però no sempre la vida et pregunta per segona vegada què vols fer.
Jesús va predicar només uns pocs anys, de la gent que el va conèixer alguns no li van fer cas, altres van escoltar-lo i els va canviar la vida. Tots van tenir la mateixa sort, la diferència està en la forma de respondre. El més important és saber treure partit de les oportunitats que ens trobem.
Cada dia posa al teu abast moments únics que només tu pots aprofitar. Pots estar amb els amics? Queda’t al seu costat. Pots tocar la guitarra? Treu-la de la funda. Pots riure? Riu i deixa el mal humor...
El passat ja no es pot canviar, el futur encara no ha arribat. Només ara, en el present, tens l’ocasió de cercar la felicitat. Jesús diu als deixebles: feliços vosaltres de veure el que veieu, de viure el que viviu, de disposar de les oportunitats de que disposeu.

Endreçar

Bet, tens roba escampada per tota l’habitació. Després l’endreço.

Ja sé que viure la vida és més important que els vestits i posar al seu lloc tot el vestuari fa mandra. Però barrejats com els tens és molt fàcil que després no trobis la peça que busques.
Tu mateixa has organitzat com volies els records de campaments, els pòsters i els regals de les teves amigues que tens penjats a les parets de l’habitació. Aquest espai és teu i parla de tu i de les persones que t’estimes. T’has parat a pensar si la roba que hi ha a l’habitació també diu res de tu?
Hi ha algunes etapes de la nostra vida en què fàcilment tenim les idees regirades i se’ns fa difícil posar-les al seu lloc. Són moments importants de canvi i convé anar pas a pas. No vulguis córrer per fer veure que ho tens tot controlat. Les idees, sobretot les que es refereixen a tu mateixa, només es poden endreçar a poc a poc: de res serviria amagar-les com els mitjons bruts sota el llit o atapeir-les en qualsevol calaix.
Jesús parla d’una noia que tenia deu monedes de plata i en va perdre una. Preocupada per la moneda va netejar i ordenar tota la casa fins que la va trobar. Tu també hauràs de dedicar temps a fer endreça i descobrir entre tot el que et volta pel cap què és més important i no pots perdre de cap manera.

Parlar i parlar

T’he explicat l’excursió d’ahir? I el resultat de l’examen de química? I l’entrenament d’aquesta tarda? Sí, ja m’ho has explicat Marta.

Tens ganes d’explicar tot el que fas i de dir-hi la teva quan els altres parlen. És una mena força que no et deixa callar...
Hi ha temporades que necessitem més que se’ns escolti i se’ns tingui en compte, que quedi clar que hi tenim un lloc en aquesta història. Però no facis com la gent que parla per parlar, per fer-se veure i quedar bé o que atabala als altres per retenir la seva atenció i sentir-se el centre del món. Tampoc et dic que callis: la teva veu és imprescindible, no deixis de dir tot allò que només tu pots dir.
Però les paraules més valuoses neixen del fons de cada persona i no és fàcil deixar-les sortir. Fixa’t, quan obres una ampolla de cava primer surt la bromera i només després surt el vi. Tu també has de trobar la manera de fer-te sentir: potser de primer et vindran paraules buides, com bombolles que fan molt d’enrenou però no duren res, després poc a poc aniran rajant les paraules que poden omplir de sentit una conversa.
No et capfiquis pensant com ho diràs ni per assegurar que tothom t’escolta. Deixa’t portar per l’Esperit que anima els teus desitjos més profunds, confia i digues allò que hagis de dir.

Malalt

Pare, jo voldria haver estat malalt ahir; ara vull anar a jugar el partit. Joan això no es pot triar.

La vida ens porta novetats, també malalties, i cal acceptar-les tal com ens les trobem. Ja sabem que algunes no son bones però seria molt pitjor amagar-les i no reconèixer que hi son. No vulguis canviar de tema pensant què podria haver passat, mira de trobar com pots aprofitar el dia d’avui.
No t’agrada haver-te de quedar al llit. Jesús també té la seva llista de situacions que no li agraden: la tristesa, la injustícia, la pobresa, la fam, les persecucions... No és fàcil però cal aprendre a reconèixer el que està passant sense dissimular-ho: hi ha gent que pateix, hi ha guerres, hi ha malalties... Son realitats ben properes que d’una manera o altra ens afecten.
Jesús sorprèn a tothom i diu que hem de sentir-nos feliços perquè aquestes situacions poden capgirar-se. Potser tardarem un temps i haurem de superar moltes dificultats i ens caldrà confiar més enllà del que sembla raonable... però un bon dia descobrirem una vacuna contra tal malaltia, un altre dia els enemics es retrobaran i faran les paus, un altre dia vés a saber... Acceptar la realitat no vol dir conformar-se, és el primer pas per canviar-la.