Jo vull fer el pastís. Ah, molt bé, Bet.
T’agrada barrejar els ingredients poc a poc fins que no queda cap grumoll i escurar el pot per tastar com ha quedat la massa... És una sort poder trobar moments per fruir del que fas sense estar pendent de res més.
El dia a dia té les seves complicacions i també estones ben avorrides, si no fos per aquestes petites alegries la vida s’aniria tornant grisa i poc a poc perdríem la salut i les ganes de fer res.
L’alegria, la il·lusió, el bon humor, la felicitat que experimentem quan estem fent alguna tasca ens confirmen que allò que portem entre mans és valuós i que té sentit continuar-ho fent. Igualment quan algú ens fa una proposta si no el veiem mínimament animat ens fa sospitar: potser pensa que el seu projecte no té cap interès?
A les autoritats religioses els crida l’atenció que Jesús i els seus deixebles s’ho passin bé: es reuneixen per menjar i beure, no els fa res saltar-se alguns costums... El seu estat d’ànim indica que el seu projecte, malgrat els riscos que comporta, val la pena.
Saber acollir i aprofitar les alegries que la vida ens ofereix ens fa més forts, ens prepara per encarar les complicacions i les dificultats sense perdre el cap, perquè sabem distingir en cada situació què és important i què no.
T’agrada barrejar els ingredients poc a poc fins que no queda cap grumoll i escurar el pot per tastar com ha quedat la massa... És una sort poder trobar moments per fruir del que fas sense estar pendent de res més.
El dia a dia té les seves complicacions i també estones ben avorrides, si no fos per aquestes petites alegries la vida s’aniria tornant grisa i poc a poc perdríem la salut i les ganes de fer res.
L’alegria, la il·lusió, el bon humor, la felicitat que experimentem quan estem fent alguna tasca ens confirmen que allò que portem entre mans és valuós i que té sentit continuar-ho fent. Igualment quan algú ens fa una proposta si no el veiem mínimament animat ens fa sospitar: potser pensa que el seu projecte no té cap interès?
A les autoritats religioses els crida l’atenció que Jesús i els seus deixebles s’ho passin bé: es reuneixen per menjar i beure, no els fa res saltar-se alguns costums... El seu estat d’ànim indica que el seu projecte, malgrat els riscos que comporta, val la pena.
Saber acollir i aprofitar les alegries que la vida ens ofereix ens fa més forts, ens prepara per encarar les complicacions i les dificultats sense perdre el cap, perquè sabem distingir en cada situació què és important i què no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada