Parlar i parlar

T’he explicat l’excursió d’ahir? I el resultat de l’examen de química? I l’entrenament d’aquesta tarda? Sí, ja m’ho has explicat Marta.

Tens ganes d’explicar tot el que fas i de dir-hi la teva quan els altres parlen. És una mena força que no et deixa callar...
Hi ha temporades que necessitem més que se’ns escolti i se’ns tingui en compte, que quedi clar que hi tenim un lloc en aquesta història. Però no facis com la gent que parla per parlar, per fer-se veure i quedar bé o que atabala als altres per retenir la seva atenció i sentir-se el centre del món. Tampoc et dic que callis: la teva veu és imprescindible, no deixis de dir tot allò que només tu pots dir.
Però les paraules més valuoses neixen del fons de cada persona i no és fàcil deixar-les sortir. Fixa’t, quan obres una ampolla de cava primer surt la bromera i només després surt el vi. Tu també has de trobar la manera de fer-te sentir: potser de primer et vindran paraules buides, com bombolles que fan molt d’enrenou però no duren res, després poc a poc aniran rajant les paraules que poden omplir de sentit una conversa.
No et capfiquis pensant com ho diràs ni per assegurar que tothom t’escolta. Deixa’t portar per l’Esperit que anima els teus desitjos més profunds, confia i digues allò que hagis de dir.