Un petó, pare, un petó. Vine Joan.
Si que demanes poc! Si has aprés a ser feliç amb un petó tens molta sort perquè és un recurs inesgotable, n’hi ha més que petroli.
Els recursos que necessitem per viure ens venen del menjar, de l’aire que respirem o de poder-nos refer tot descansant. Però també d’haver trobat la manera d’estar amb els altres. Els amics, la família, els companys d’equip... ens aporten bona part dels ànims i de les idees que ens calen per a viure. Si això falla tota la nostra vida queda alterada.
Jesús va dedicar tot el seu temps a estar amb els altres: amics, malalts, savis, estrangers, cobradors d’impostos... En el món de Jesús les persones ho son tot. No importa si es troben en una casa o al mig de la muntanya, si son molts o pocs, si comparteixen el pa o si mengen peix. El que compta és aconseguir, almenys una estona, deixar de banda les diferències i apropar-se els uns als altres.
Quan Jesús s’acomiada dels deixebles es reparteixen el pa i beuen vi d’una mateixa copa. No es tracta només de pa i vi sinó de gestos i paraules que els ajuden a sentir-se a prop, a fer-se costat. Encara que no sempre resulta fàcil trobar el gest o la paraula més encertats en cada situació, és un treball de temps: ara un bon dia, ara una mirada, ara un petó.
Si que demanes poc! Si has aprés a ser feliç amb un petó tens molta sort perquè és un recurs inesgotable, n’hi ha més que petroli.
Els recursos que necessitem per viure ens venen del menjar, de l’aire que respirem o de poder-nos refer tot descansant. Però també d’haver trobat la manera d’estar amb els altres. Els amics, la família, els companys d’equip... ens aporten bona part dels ànims i de les idees que ens calen per a viure. Si això falla tota la nostra vida queda alterada.
Jesús va dedicar tot el seu temps a estar amb els altres: amics, malalts, savis, estrangers, cobradors d’impostos... En el món de Jesús les persones ho son tot. No importa si es troben en una casa o al mig de la muntanya, si son molts o pocs, si comparteixen el pa o si mengen peix. El que compta és aconseguir, almenys una estona, deixar de banda les diferències i apropar-se els uns als altres.
Quan Jesús s’acomiada dels deixebles es reparteixen el pa i beuen vi d’una mateixa copa. No es tracta només de pa i vi sinó de gestos i paraules que els ajuden a sentir-se a prop, a fer-se costat. Encara que no sempre resulta fàcil trobar el gest o la paraula més encertats en cada situació, és un treball de temps: ara un bon dia, ara una mirada, ara un petó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada