Trencar un mirall

I el mirall, Joan? Ho he fet sense voler.

Sí, moltes vegades el mal es fa sense voler. Costa acceptar-ho però passa i millor no donar-hi més voltes: voler amagar el que ha passat, voler justificar-ho o voler buscar culpables sempre empitjora la situació.
Tampoc hem de quedar-nos aturats. No sempre trobarem solucions però podem mirar de fer alguna cosa. Podem aprendre a evitar alguns problemes... per exemple, ara ja saps que les pilotes poden trencar miralls. I quan els problemes ja s’han presentat podem mirar de no empitjorar-los. Si ara ens enfadem tu i jo, a més del mirall trencat tenim una discussió per resoldre…
Acceptar que hi ha mal i encaixar el dolor que provoca no és gens fàcil i algunes persones creuen que fer pagar als altres els seus mals o fer servir les dificultats d’excusa per tapar altres problemes, els ajudarà. S’equivoquen.
Jesús sorprèn quan demana de no tornar-se contra el qui ens fan mal. És una resposta difícil, però no es tracta ben bé d’acceptar el mal sinó de no continuar el camí de la violència, de no fer més mal... Tal vegada és la única manera de no deixar que el mal i el dolor siguin el criteri principal de les nostres decisions i centrar-se en cercar el bé de les persones.

Final del partit

L’àrbitre xiula, aixeca les mans i diu: aneu-vos-en en pau. No Joan, l’àrbitre no diu això.

És difícil sentir què diu l’àrbitre al final del partit i ens ho hem d’imaginar… Encara que no estaria gens malament que el partit acabés amb bons desitjos pels jugadors. De fet es passa l’estona mirant que hi hagi pau.

Jesús s’assembla una mica als àrbitres: s’esforça perquè les persones visquin en pau. Ell no crida ni alça la veu, no es desfà de la gent que li demana un favor sinó que els atén, anima a confiar i a fer nous passos endavant... El seu tracte fa possible que les persones se’n vagin en pau. La pau que la gent descobreix amb Jesús és un punt de partida immillorable per a iniciar qualsevol camí que valgui la pena.

No té sentit esperar la pau, ella és sempre amb nosaltres. Jesús només ens en fa memòria. N’hi ha prou amb deixar d’avergonyir-nos quan descobrim el fort desig de pau que bull dins nostre. Fer-li cas no és una debilitat o un deixar fer, és esforçar-se per escoltar, posar confiança, donar un cop de mà... malgrat el cansament, el mal humor o les tensions.