Del bloc al llibre

Aquests dies he completat el pas dels posts d'aquest bloc a un llibre que és titula com el bloc mateix EVANGELI PER ALS MEUS FILLS. El llibre només es pot trobar a Internet, encara que es força fàcil d'aconseguir.

En format paper

http://www.amazon.es/Evangeli-per-als-meus-fills/dp/153004944X/ref=sr_1_2?s=books&ie=UTF8&qid=1455820621&sr=1-2&keywords=oriol+rafols

En format eBook

http://www.amazon.es/Evangeli-per-als-meus-fills-ebook/dp/B01BSZIOHG/ref=sr_1_1?s=books&ie=UTF8&qid=1455820621&sr=1-1&keywords=oriol+rafols

Pas a pas

Ens cal acceptar que tot i les bones experiències viscudes cada fragment de l’evangeli ens descobreix només una part de qui és Jesús o del sentit possible de la nostra vida. Les nostres recerques son sempre limitades i només ens revelen algun aspecte de la totalitat. Cap llibre, cap paraula, cap gest, cap vivència pot resumir del tot qui és Jesús o qui és Déu però sí que cadascun d’ells és una porta per anar-los a trobar. L’evangeli ens dóna pistes una a una i cal descobrir sense presses què ens indiquen en cada cas, sense descoratjar-se perquè ens diguin poc.
De fet només si tenim sensació de poc quan hem viscut una experiència especial o quan hem llegit un llibre podem dir que ens hem acostat a Jesús i a Déu el seu Pare. Saber-ho tot i quedar plenament satisfet només és possible amb una reducció o simplificació de Jesús, de Déu o del seu Esperit. El Déu de debò s’escapa a qualsevol reducció, s’escapa a la nostra comprensió, s’escapa al que es pot dir en un llibre per llarg que sigui. Els fragments que anem llegint son trucs a la porta per despertar el nostre interès i descobrir l’Esperit que viu en cadascú, Jesús que fa camí entre nosaltres i el Pare que vetlla perquè tots i tot arribem a la plenitud.

Viure l’evangeli

Hi ha dues formes de citar l’evangeli. Hi ha escrits que semblen redactats sense tenir en compte cap fragment concret de l’evangeli, i que un cop enllestits s’hi hagin afegit algunes citacions per enriquir-los. Aquestes citacions es podrien treure i els textos continuarien tenint sentit. En canvi hi ha textos on l’evangeli està íntimament implicat en el redactat del text i si se’n tragués la citació el text quedaria coix, es notaria que el fil de l’explicació fa un salt o que s’ha perdut algun detall... sense l’evangeli aquest text no es pot entendre.
En la nostra vida passa igual. Hi ha moments que l’evangeli i la nostra vida fan camins separats. Però hi ha ocasions en les que tal o qual paraula de Jesús pel que diu, pel que ens recorda, per com l’hem llegit o amb qui l’hem llegit... ha passat a formar part de la nostra biografia: sense aquest fragment d’evangeli l’experiència viscuda no hauria estat possible, ha esdevingut un element més del feix de relacions, paraules, circumstàncies... que s’entrecreuen i van tramant la nostra història personal.

L’evangeli com a proposta integral

La tasca dels evangelistes es pot interpretar com un repte literari, un esforç per parlar amb encert sobre Jesús i fer-nos arribar a través dels textos una imatge completa i viva de qui és Ell. El Jesús dels evangelis és més que un missatge o una idea, és una imatge de conjunt rica i complexa d’una persona original. El conjunt que van compondre diu molt més que una suma de paraules i gestos perquè evoca tota la persona de Jesús.
Hi trobem idees però també sentiments, i accions però també les reaccions que provoquen en els que l’envolten... I encara els evangelis resten oberts, incomplets, pendents del diàleg que Jesús estableix amb els lectors de cada època. L’evangeli no permet fer simplificacions ni treure conclusions massa precipitades: sempre hi ha un missatge renovat a punt per a qui els llegeix.
La presentació d’idees sol limitar-se a produir noves idees. Cal descobrir en els evangelis no només idees sobre Jesús sinó també dubtes, il·lusions, desitjos, propostes, sentiments... i deixar que motivin no només la reflexió sobre Jesús sinó també l’interès, l’admiració, la complicitat, el desconcert o l’alegria... fins que la trobada amb Jesús esdevingui una experiència viscuda, no només pensada.
Tampoc ens podem limitar a imitar les accions de Jesús. Si llegim l’evangeli i tot seguit pensem què he de fer? aviat tindrem dificultats: hi haurà alguna cosa que caldrà fer i l’evangeli no la diu o no podrem fer cas a tot el que hi trobem. Aleshores, com triar? La lectura dels evangelis pot esdevenir una pluja fina i constant que va amarant tota la nostra vida. Amb l’evangeli Jesús truca i ve a viure amb nosaltres. Si l’acollim i li donem temps la nostra vida es va familiaritzant amb els seus punts de vista, ens situa més enllà de la lletra i ens permet sentir, pensar i actuar segons el seu Esperit i actualitzar segons les necessitats dels temps que vivim la seva presència. Això ens posa en condicions de decidir i triar què fer i què no, què dir i què callar o quines novetats ens cal plantejar.
Potser mai no acabarem d’aprofundir integrament l’evangeli però podem llegir-lo de forma integral o conformar-nos amb una visió parcial, immediata i empobrida: d’idees a retenir o d’accions a fer. La segona opció és una simplificació que tendeix a falsificar-lo.

Teologia viva

Les reflexions teologiques han de partir de la vida i mirar d’il·luminar-la per tornar als afers del dia a dia amb interès renovat. Aquest recorregut fa que la recerca teològica sigui viva, de la vida i per a la vida. El gran perill de la teologia és creure que la vida només és pensament, fet que empobreix notablement les idees, infla l’orgull del qui les elabora i sol acabar cansant als altres amb camins impossibles. Certament la vida és pensar però no només pensar.
Cal tenir molta cura d’assegurar que el pensament, la reflexió teològica i la recerca espiritual estiguin connectats amb els sentiments i les accions, amb les experiències i la vida quotidiana. És la única forma de proposar camins de creixement possibles, és la única manera de no anar perdut. Els evangelis son el referent més clar de com ha de ser una teologia viva. Les reflexions, propostes i reptes que contenen deuen el seu valor al fet d’estar íntimament lligats a la vida de Jesús de Nazaret.

Cercar Déu en la vida de cada dia

Els profetes d’Israel sabien trobar pistes sobre Déu en la vida quotidiana. Un ametller, una olla bullint, un embaràs, un desengany... als ulls del profeta tot esdevé un motiu i una via per parlar de Déu i per provar de seguir-lo de prop.
Jesús mateix va fer servir el llenguatge narratiu i poètic, amb exemples i paràboles tretes de la vida diària, molt més sovint que l’exposició o la reflexió sobre idees abstractes. I encara algunes idees que Jesús planteja solen aparèixer enmig d’un diàleg, d’una trobada personal tu a tu.
Cal que la recerca teològica sigui menys abstracte i més lligada a la vida concreta, menys d’idees i més de persones, menys del despatx i més del camí, menys dogmàtica i definida i més oberta i líquida: atenta a les situacions que es van presentant sense un pla previ ni una estructura predeterminada.
Val la pena continuar l’esforç literari dels evangelistes. Una tasca primordial dels quals va ser oferir un context per a les paraules i els gestos de Jesús que ells havien rebut. Quines il·lusions o neguits tenen les persones que es troben amb Jesús? Quines situacions socials o personals viuen? Quins sentiments i reaccions desperta la seva intervenció?... Només descobrint les experiències i situacions que envolten les paraules i els gestos de Jesús podem aprofundir el seu sentit.
Més que comentar o repetir l’evangeli cal narrar situacions i descriure ambients on les paraules i els gestos de Jesús puguin ressonar amb força i fer-se vives i properes, contextos actuals on els textos evangèlics puguin revelar el seu sentit o, al menys, una part d’ell.

Acabar

No tens res més a dir, pare? Perquè quan comences... Ja acabo Bet.

He mirat de parlar de qüestions que em semblen importants. És clar que se me’n poden acudir més... però sé que a partir d’un cert moment ja no es diu res de nou i es comença a repetir idees.
També sé per experiència, que amb poques paraules es pot dir molt. Les paraules escrites després d’una recerca seriosa -com les de l’evangeli- diuen coses noves a cada persona que les llegeix. Fins i tot, un mateix hi pot descobrir detalls nous quan se les tornar a mirar al cap d’un temps.
Les paraules tenen vida: estan carregades de sentiments i de records. També tenen la força de fer somniar, de desvetllar els nostres desigs. No és estrany, doncs, que trobem paraules que ens transmeten calidesa, confiança, alegria, il·lusió... i tinguem ganes de viure i fer nostre tot allò que ens comuniquen.
Aquesta força que ens sedueix, que ens convida a viure amb més intensitat, que ens anima a cercar, a créixer, a arriscar-nos, o que ens crema per dintre quan veiem que es maltracta la vida... no té límits. Tothom pot sentir-la. Jesús la compara al vent que bufa i empeny de forma imprevisible. És l’Esperit, l’alè de Déu, que omple de vida totes les persones i et permet escriure cada dia noves pàgines de la teva història.