Urgència

Pare, pare! Son les 3 de la matinada: què et passa Joan? Tinc set.

A mitjanit no es poden fer gaires reflexions, reaccionem d’esma i sense pensar, avancem a les palpentes guiats només per la veu que ens crida enmig de la foscor... un cop hem saltat del llit donar un got d’aigua no resulta gaire complicat.
Potser hauríem d’aprendre que amb això ja n’hi ha prou. No cal veure-ho tot clar, ni voler entendre què està passant... només deixar-nos guiar per les peticions que ens arriben. Ho sap bé Jesús: tot i que no som perfectes som capaços de donar coses bones a qui ens ho demana.
Donar una mica d’aigua, o deixar un llapis, o recollir un paper que ha caigut... potser et semblarà poc acostumat a les accions espectaculars que fan els herois dels dibuixos animats que tu imites enfilat sobre el sofà. Però aquestes petites accions van creant un ambient on tots podem viure millor, van fent possible que el Regne de Déu es noti molt a prop.
És difícil endevinar què vol Déu. Si esperem que ens parli i ens digui fes això o fes allò potser mai no el sentirem. En canvi és força senzill de descobrir què necessiten els qui estan amb nosaltres. La seva veu és la veu de Déu. Encara que estem descansant val la pena de respondre-hi sense perdre temps.