On ets Marta? Aquí, provo de fotografiar la lluna.
Sola, de nit, sota el cel, concentrada en la lluna... Després de tot el dia d’anar amunt i avall és una bona manera d’aturar-se i respirar. Jesús també sortia sovint de nit a la muntanya tot sol.
Assaboreix aquesta pau. En la quietud de la natura pots sentir com la vida t’acarona. Deixa que la sensació de confiança et vagi fent seva. No tinguis pressa per marxar. Demà quan tornis a estar ficada en mil feines recorda que cal ben poca cosa per ser feliç.
És veritat que mirant la lluna no es fa avançar cap projecte ni s’aconsegueix prendre cap gran decisió. Però gràcies a aquestes estones de serenor les persones ens trobem amb nosaltres mateixos, amb els nostres fonaments, i això ens fa més forts per donar passos endavant quan és el moment.
La serenor Déu la regala als qui la busquen. Déu ens ho dóna tot sense demanar res a canvi. Ell és el fonament de tot encara que resta en silenci i ens deixa a nosaltres el protagonisme. Ell confia en nosaltres: ha posat la vida a les nostres mans. Algunes vegades, potser poques, podràs endevinar la seva presència enmig de la quietud. No tinguis por, deixa’t abraçar per la seva pau.
Sola, de nit, sota el cel, concentrada en la lluna... Després de tot el dia d’anar amunt i avall és una bona manera d’aturar-se i respirar. Jesús també sortia sovint de nit a la muntanya tot sol.
Assaboreix aquesta pau. En la quietud de la natura pots sentir com la vida t’acarona. Deixa que la sensació de confiança et vagi fent seva. No tinguis pressa per marxar. Demà quan tornis a estar ficada en mil feines recorda que cal ben poca cosa per ser feliç.
És veritat que mirant la lluna no es fa avançar cap projecte ni s’aconsegueix prendre cap gran decisió. Però gràcies a aquestes estones de serenor les persones ens trobem amb nosaltres mateixos, amb els nostres fonaments, i això ens fa més forts per donar passos endavant quan és el moment.
La serenor Déu la regala als qui la busquen. Déu ens ho dóna tot sense demanar res a canvi. Ell és el fonament de tot encara que resta en silenci i ens deixa a nosaltres el protagonisme. Ell confia en nosaltres: ha posat la vida a les nostres mans. Algunes vegades, potser poques, podràs endevinar la seva presència enmig de la quietud. No tinguis por, deixa’t abraçar per la seva pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada