He perdut les claus de casa. I com t’ho has fet per dinar, Bet? He anat a casa l’àvia.
Les claus tenen poc valor per elles mateixes: son importants per les portes que poden obrir. Encara que saber trucar també obre portes.
Aconseguir allò que volem depèn dels mitjans de que disposem. Però no busquis fora: les claus estan en tu mateixa. Saps buscar alternatives a les situacions que no et satisfan, saps anar a trobar les persones i demanar-los allò que necessites. Quan actues així és molt difícil dir-te que no.
Estigues a punt: amb el temps trobaràs situacions noves i hauràs de cercar nous mitjans. No és cap mal. Les dificultats ens ensenyen i ens fan créixer. El perill més aviat són les coses fàcils d’obtenir, ens enganyen i ens fan creure que el nostre esforç no és necessari. Però res no s’aconsegueix sense esforç. De tot això Jesús en diu saber entrar per la porta estreta, també en podríem dir la porta difícil, la que ens demana més atenció.
Espavila’t per aconseguir els teus objectius però sobretot no perdis l’interés per les persones que t’envolten: elles també fan camí amb tu, també cerquen d’obrir-se pas. L’atenció, el diàleg, l’estimació... son les claus que et permeten avançar amb elles, les úniques que val la pena de fer servir.
Les claus tenen poc valor per elles mateixes: son importants per les portes que poden obrir. Encara que saber trucar també obre portes.
Aconseguir allò que volem depèn dels mitjans de que disposem. Però no busquis fora: les claus estan en tu mateixa. Saps buscar alternatives a les situacions que no et satisfan, saps anar a trobar les persones i demanar-los allò que necessites. Quan actues així és molt difícil dir-te que no.
Estigues a punt: amb el temps trobaràs situacions noves i hauràs de cercar nous mitjans. No és cap mal. Les dificultats ens ensenyen i ens fan créixer. El perill més aviat són les coses fàcils d’obtenir, ens enganyen i ens fan creure que el nostre esforç no és necessari. Però res no s’aconsegueix sense esforç. De tot això Jesús en diu saber entrar per la porta estreta, també en podríem dir la porta difícil, la que ens demana més atenció.
Espavila’t per aconseguir els teus objectius però sobretot no perdis l’interés per les persones que t’envolten: elles també fan camí amb tu, també cerquen d’obrir-se pas. L’atenció, el diàleg, l’estimació... son les claus que et permeten avançar amb elles, les úniques que val la pena de fer servir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada