dimarts, 6 d’octubre del 2009

Inici de curs

Joan, què tal el teu nou mestre? Bé, ja em comença a agradar.

Perfecte: per aprendre és més important el mestre que la matèria. De moltes explicacions només en fem cas per l’interès que ens desperta la persona que ens les dóna.
Cada persona és una història única i irrepetible, i les experiències viscudes omplen d’accents originals les seves paraules. Ningú no pot dir exactament el mateix que un altre perquè en la veu de cadascú hi ressonen records i sentiments particulars.
També en les paraules de Jesús hi ressona la seva vida i els records que ens han arribat dels amics que van fer camí amb ell ens ajuden a entendre-les. Sense passar pels llocs per on ell va passar, ni trobar-se amb les persones amb qui es va trobar, ni respondre com va fer-ho ell davant de les dificultats... cap altre persona podria haver dit el que ell va dir.
És la força i l’atractiu de la seva vida, viscuda fins al final, la que fa riques i valuoses les seves paraules. I si no anem a la recerca de qui és Jesús, de quina vida dóna vida a les seves paraules, no les podrem entendre.
La vida de Jesús ens parla de Déu i de nosaltres com ningú no ho ha fet mai, però també com podria arribar a fer qualsevol que seguís el seu camí.