Parlar sol

Pare, per què parles sol? Mira Joan... parlo amb mi.

Pensar és parlar amb un mateix: repasso el que m’ha passat o imagino què vull fer. Si no m’aturo de tant en tant i paro atenció a les mil coses que estic fent em perdo. Jesús convida a aquells que volen seguir-lo a revisar si estan a punt abans de posar-se en marxa de qualsevol manera i quedar-se a mig camí.
Però fas bé d’estranyar-te que parli sol. Quan algú es queda capficat en les seves idees cada vegada està més lluny de tot i de tothom. I aleshores, per més que s’hi esforci mai no arriba a entendre res. Si no dialoguem la nostra salut mental està en perill.
Moltes respostes només es poden trobar parlant amb els altres. Per fer-ho ens cal escoltar les seves idees, reconèixer el valor dels seus punts de vista i acollir amb respecte i interès les seves opcions. La nostra reflexió, per important que sigui, sempre serà limitada; el diàleg, en canvi, sempre és capaç d’obrir nous horitzons.
Per tot això no és possible seguir Jesús en solitari: ell es deixa trobar quan dos o tres es troben, quan dos o tres decideixen seguir-lo junts, quan som capaços d’anar més enllà dels nostres plantejaments i dels nostres projectes personals.