La força

No és tan fort el teu Déu? Potser sí, potser no, Bet.

Però m’agrada que diguis el meu Déu. Sí, el Déu de Jesús és un Déu de persones, ni d’idees, ni de temples, ni d’estructures de poder... és un Déu que està molt a prop i es fica imperceptiblement per tot els racons de la nostra vida.
Tot i que la seva presència és feble: qualsevol petita ombra pot amagar-lo. De fet hi ha molta gent que viu sense parar-hi esment. Encara que tampoc cal ser un especialista per trobar-lo: qui sap fer-se preguntes i escoltar què li diu la vida està a punt per descobrir-lo.
Aquest Déu no actua pel seu compte ni fa res per la força sinó que convida les persones a seguir-lo, a cercar, a descobrir allò que pot ser millor. Mirar d’endevinar què ens proposa
no és senzill: a voltes ens podem sentir desconcertats o incapaços de respondre i desitjaríem alguna cosa més que la remor silenciosa de la seva companyia.
Però qui prova de seguir el Déu de Jesús es troba amb forces quan creia que no en tenia i aquesta energia el fa capaç d’esperar i de confiar, de resistir en les situacions més dures i de recórrer els camins més llargs. I, amb el pas del temps, també esdevé fort per estar al costat dels altres sense fer soroll i acompanyar-los en el seu camí.