Et fa sentir incòmoda pregar en públic, Marta?
Quan fem pregària de debò deixem que parlin els nostres sentiments i dir el que sentim davant dels altres no sempre és fàcil: hi ha vegades que no tenim ganes de parlar-ne o no sabem com dir allò que volem dir. En aquests moments estar en silenci és una bona forma de pregar.
Pots callar, i tant que sí, però no has de deixar mai d’escoltar-te a tu mateixa i estar atenta a tots els sentiments que notes dins teu quan fas una estona d’aturada o de silenci. Aquestes estones de pau i tranquil·litat són un bon moment per tenir cura de tu: descobrir què t’interessa o et preocupa, què et fa il·lusió o por, quins són els teus somnis o què has de caviar... Tot això et servirà per saber qui ets i què vols, t’ajudarà a ser més tu mateixa. A través dels sentiments la vida et parla i la vida és la veu de Déu.
Un cop has après a fer camí amb tu també és bo trobar-se amb altres persones i compartir algunes il·lusions o preocupacions perquè tots, uns i altres, mirem d’encertar junts què ens diu la vida, què ens descobreix de Déu i com podem respondre-li.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada