Una mala notícia

Ahir va morir la mare de la Paula. Va ser una molt mala notícia, oi Bet?

Quan una persona jove es mor pensem en totes les coses que encara podia haver fet: sembla que no pugui ser veritat i que la seva vida hauria de continuar… En aquests moments ens adonem que la vida és fràgil i potser ens venen ganes de queixar-nos i dir que no hi estem d’acord.

I fem bé de queixar-nos: ens estimem la vida i no volem que es perdi, ni la nostra ni la de les persones que coneixem. Per això ens hem d’esforçar a mantenir la vida i cuidar-la: conservar el record de les persones que ens han deixat, continuar els projectes que elles han començat i mirar d’aprendre del que hem viscut al seu costat per assegurar que res d’important de la seva vida no s’ha perdut.

Hi ha moments en que estem tristos i que les coses no van com nosaltres voldríem, però creiem que Déu està sempre al nostre costat i que malgrat tot ens anima a continuar. Si estem atents podem descobrir molts detalls que ens ajuden a fer camí: la telefonada d’una amiga, una feina que ens surt bé, els bons records… tot son missatges que ens conviden a buscar allò que ens pot fer feliços.