T’enfades i et tanques a l’habitació amb un cop de porta, no Marta?
Tancar la porta és un gest molt clar: s’ha acabat. Tothom ho pot entendre. Alguns cops convé dir les coses de forma directa.
Moltes vegades no sabem ben bé perquè comencem una discussió o perquè una conversa es va complicant fins que se’ns fa difícil continuar. El que sí ens convé saber és quin valor té per nosaltres aquella conversa. Si és important aleshores se’ns planteja el repte de confiar i no tancar del tot la porta: podem aparcar el tema una estona per reprendre’l més endavant o buscar alguna alternativa.
Tota la vida de Jesús va consistir a obrir portes i buscar alternatives: donar conversa a persones mal vistes, ajudar els marginats a tenir una vida normal, escoltar els qui el volien veure, encara que fos a mitjanit o quan anava pel carrer... I, al final, quan el van detenir, el van maltractar i el van condemnar a mort ell va mantenir-se disposat a perdonar. És un cas extrem de confiança en les possibilitats que les persones s’entenguin i ens convida a deixar, sempre que puguem, les portes entreobertes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada