Estar sola

Marta, puc passar? Deixa'm sola!

Hi ha moments que ens costa estar sols, i en canvi, d'altres no volem estar acompanyats. Però la soledat tot sovint se'ns omple de gent.
Els records de persones que ens han posat de mal humor o de gent que estimem i volem veure aviat se'ns presenten a qualsevol hora i ocupen la nostra atenció. Nosaltres mirem de pensar què volem dir-los o en esforcem per fer-los fora, però cal prendre'ns-ho amb calma, en el nostre silenci hi ressona tota la nostra vida.
Una bona manera d'estar per totes aquestes persones que ens acompanyen és fer-ne pregària: donar gràcies pels qui estimem, pels qui ens hem trobat avui, pels qui estan al nostre costat, pels qui trobem a faltar… Els nostres sentiments necessiten fer-se sentir, deixem-los parlar sense por.
Sí, en la pregària la gent se'ns fa molt propera… tant que ens podem sentir contrariats: què fer amb aquells amb qui no ens entenem? Jesús convida a perdonar quan fem pregària. El silenci ens permet mirar les persones amb uns altres ulls… i podem canviar la nostra actitud i disposar-nos a tornar a començar.
El silenci i la soledat ens ofereixen noves oportunitats: val la pena aprofitar-les.

Creure

On és l'àvia? Uf! Quina pregunta Joan!

Les seves cendres les hem deixat al cementiri, però no hi ha un lloc exacte on sigui l'àvia: totes les persones que la vam conèixer en guardem els records i per això l'àvia també s'està allà on nosaltres ens estem.
Alguna vegada potser t'adonis que estàs fent una cosa que ella et va ensenyar, o et trobaràs en alguna situació que et farà pensar en ella... i és que hi ha moltes maneres de descobrir que l'àvia continua a prop nostre. Després de la mort de Jesús els seus amics també van descobrir que estava al seu costat: quan feien camí, quan es reunien per sopar junts...
L'àvia, com Jesús, ha cercat què calia fer i ha lluitat per fer-ho i, malgrat passar per mals moments, no ha deixat de buscar la manera d'estimar... Creiem que les seves vides no s'han perdut sinó que les han donades per fer feliços els qui han estat a prop seu. Creiem que les seves vides continuen tenint sentit i ens ajuden a fer camí a nosaltres. Per tot això també creiem que han ressuscitat, Jesús i tots els amics que l'han seguit com l'àvia, perquè Déu no deixa que res de bo es perdi, encara que en alguns moments ens puguem sentir tristos o desconcertats.

Lluitar cada dia

Papa, quan sigui gran vull fer lluita lliure. No sé Joan...

És cert que t’agrada molt l’esport: jugues a futbol, segueixes el bàsquet, t’interessa el hokei, fas bicicleta, vas d’excursió... només et falta la lluita lliure. Però, ben mirat, no cal que t’esperis a ser gran per lluitar. Fixat-hi bé i t’adonaràs que a cada moment hi ha reptes a vèncer.

Hi ha dies que el repte és llegir i entendre un escrit, altres dies el combat passa per resoldre un problema de matemàtiques, o enllestir una feina pesada sense perdre el bon humor... Però tu ja saps què és aguantar i no rendir-se al cansament: és la única manera de poder arribar al cim de la muntanya. Plantar cara a les dificultats quan es presenten ens fa créixer.

Jesús quan convida a seguir-lo avisa: per anar al seu costat cal estar a punt per esforçar-se i lluitar sense tenir ni un lloc per descansar. Només d’aquesta forma es pot arribar a aconseguir allò que es vol.

Amb Jesús també descobiràs que aquesta lluita no va contra ningú, i que si no et rendeixes fàcilment és molt possible que trobis bons amics que vulguin fer camí amb tu.

Dir-ho tot

No et diré tot el que penso… que t’enfadaries. D’acord Marta.

Està bé que t’adonis de les conseqüències que poden tenir les teves paraules abans de dir-les, encara que hi ha algunes qüestions que convé trobar la manera de parlar-les.

Hi ha algú que no s’enfada mai diguis el que diguis i li parlis en el moment que li parlis... Abraham li va demanar que rectifiqués, Jonàs va queixar-se del que havia fet i Jesús va preguntar-li el per què de la seva soledat... Es tracta de Déu.

Ell està present al racó més profund i amagat de tu mateixa, potser alguna vegada puguis endevinar la seva proximitat, i coneix les teves paraules abans que tu hi comencis a pensar. Per a Ell no hi ha secrets, sempre li pots parlar clar.

Si et decideixes a parlar-li demana, queixa’t, explica, dóna gràcies... Descobriràs que la conversa es va concentrant poc a poc en les qüestions que més t’importen i no et costarà gens deixar de banda algunes ximpleries que et molesten. Parlant amb Déu cada cop et pots acostar més a tu mateixa i això et farà més lliure, menys preocupada pel que pensin els altres i més capaç de dir ben dit allò que de debò vulguis dir.

Dir no

Marta, pots ajudar-me a fer el sopar? No penso fer-ho.

Les persones som diferents i veiem les coses des del nostre punt de vista. A voltes convé dir no: hi ha situacions que no ens agraden i propostes que no ens convencen.

Però quan dius que no a tot i tot et sembla malament ja no es tracta d’una qüestió de llibertat personal sinó que és un símptoma clar que la teva vida passa per una època de canvis importants. Això és propi de l’adolescència, encara que t’hi tornaràs a trobar en altres moments de la vida.

Per fer el teu camí no n’hi ha prou amb deixar clar allò que no et sembla bé. Poc a poc has d’anar descobrint quines coses t’interessen. Potser tardis a aconseguir-ho, et sentis sola i notis que els teus sentiments canvien ràpidament i et fan dubtar de tot... però quan trobis allò que desitges de debò deixaràs de sentir la necessitat de dir no o de cridar fora d’aquí i descobriràs que ets capaç de tenir molta paciència i que estàs disposada a fer les feines més difícils.

Com els deixebles ho van sentir davant de Jesús, sentiràs que una persona o un grup de persones, uns estudis, o algun repte et crida amb força i et diu vine... i t’adonaràs que fa molt de temps que ho estaves cercant i que tens moltes ganes de dir sí.

La roba m'ha quedat petita

Mira què m’he comprat a les rebaixes. Més roba, Bet? La que tenia m’ha quedat petita!

A voltes les nostres idees també ens queden petites i hem de buscar-ne de noves. De petits ens resulta molt fàcil d’acceptar tot allò que ens expliquen de Jesús i de Déu. Després ens adonem que no tot és tal com ho havíem entès...

La fe de debò comença quan decidim per nosaltres mateixos seguir Jesús. Un bon dia llegint o escoltant el que va fer i va dir descobrim unes paraules que semblen adreçades a nosaltres, com si les acabés de dir ara mateix mirant-nos als ulls. I ens posem en marxa. Amb ell, poc a poc, descobrim qui som i què volem, i se’ns obren els ulls per veure què ens està demanant el nostre món.

Amb el temps en adonem que Jesús s’ha convertit en una persona important per nosaltres... Encara que caminar amb ell no és fàcil i demana un esforç: les seves paraules ens desperten una vegada i una altra i ens animen a provar de fer allò que creiem impossible. Però pitjor seria tenir por i conformar-se, com si encara fóssim petits, amb que d’altres ens diguin què hem de fer. Les paraules de Jesús -després de tants anys- continuen vives i tenen la força de fer-nos créixer.

Final del partit

L’àrbitre xiula, aixeca les mans i diu: aneu-vos-en en pau. No Joan, l’àrbitre no diu això.

És difícil sentir què diu l’àrbitre al final del partit i ens ho hem d’imaginar… Encara que no estaria gens malament que el partit acabés amb bons desitjos pels jugadors. De fet es passa l’estona mirant que hi hagi pau.

Jesús s’assembla una mica als àrbitres: s’esforça perquè les persones visquin en pau. Ell no crida ni alça la veu, no es desfà de la gent que li demana un favor sinó que els atén, anima a confiar i a fer nous passos endavant... El seu tracte fa possible que les persones se’n vagin en pau. La pau que la gent descobreix amb Jesús és un punt de partida immillorable per a iniciar qualsevol camí que valgui la pena.

No té sentit esperar la pau, ella és sempre amb nosaltres. Jesús només ens en fa memòria. N’hi ha prou amb deixar d’avergonyir-nos quan descobrim el fort desig de pau que bull dins nostre. Fer-li cas no és una debilitat o un deixar fer, és esforçar-se per escoltar, posar confiança, donar un cop de mà... malgrat el cansament, el mal humor o les tensions.