dilluns, 24 de novembre del 2008

Estar sola

Marta, puc passar? Deixa'm sola!

Hi ha moments que ens costa estar sols, i en canvi, d'altres no volem estar acompanyats. Però la soledat tot sovint se'ns omple de gent.
Els records de persones que ens han posat de mal humor o de gent que estimem i volem veure aviat se'ns presenten a qualsevol hora i ocupen la nostra atenció. Nosaltres mirem de pensar què volem dir-los o en esforcem per fer-los fora, però cal prendre'ns-ho amb calma, en el nostre silenci hi ressona tota la nostra vida.
Una bona manera d'estar per totes aquestes persones que ens acompanyen és fer-ne pregària: donar gràcies pels qui estimem, pels qui ens hem trobat avui, pels qui estan al nostre costat, pels qui trobem a faltar… Els nostres sentiments necessiten fer-se sentir, deixem-los parlar sense por.
Sí, en la pregària la gent se'ns fa molt propera… tant que ens podem sentir contrariats: què fer amb aquells amb qui no ens entenem? Jesús convida a perdonar quan fem pregària. El silenci ens permet mirar les persones amb uns altres ulls… i podem canviar la nostra actitud i disposar-nos a tornar a començar.
El silenci i la soledat ens ofereixen noves oportunitats: val la pena aprofitar-les.