No et diré tot el que penso… que t’enfadaries. D’acord Marta.
Està bé que t’adonis de les conseqüències que poden tenir les teves paraules abans de dir-les, encara que hi ha algunes qüestions que convé trobar la manera de parlar-les.
Hi ha algú que no s’enfada mai diguis el que diguis i li parlis en el moment que li parlis... Abraham li va demanar que rectifiqués, Jonàs va queixar-se del que havia fet i Jesús va preguntar-li el per què de la seva soledat... Es tracta de Déu.
Ell està present al racó més profund i amagat de tu mateixa, potser alguna vegada puguis endevinar la seva proximitat, i coneix les teves paraules abans que tu hi comencis a pensar. Per a Ell no hi ha secrets, sempre li pots parlar clar.
Si et decideixes a parlar-li demana, queixa’t, explica, dóna gràcies... Descobriràs que la conversa es va concentrant poc a poc en les qüestions que més t’importen i no et costarà gens deixar de banda algunes ximpleries que et molesten. Parlant amb Déu cada cop et pots acostar més a tu mateixa i això et farà més lliure, menys preocupada pel que pensin els altres i més capaç de dir ben dit allò que de debò vulguis dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada