Endreça’t l’habitació, Joan. Sempre haig de fer el que tu dius: no vull viure més en aquesta família!
Jo també ho he pensat algunes vegades: canviar de vida i començar-ne una de nova, o deixar l’Església quan veig alguns plantejaments que no em semblen gens evangèlics... Però estic convençut que molts reptes importants només els puc afrontar fent camí amb altres. Encara que canviés de vida o de comunitat, visqués amb qui visqués, no podria deixar de treballar aquestes qüestions.
Jesús convida els deixebles a parlar clar, a resoldre les seves diferències, a cercar, si cal, l’ajuda d’altres... perquè no quedin qüestions pendents entre ells. Tu també en algun lloc has de fer aquest aprenentatge: en la família, en la colla d’amics, en una comunitat...
La convivència provoca tensions però, sobretot, ens fa créixer, ens fa descobrir altres maneres de ser, ens ensenya que no som els únics que tenim raó i ens ajuda a acceptar que els altres enriqueixen la nostra vida. Trobar vies per compartir la vida amb els altres, malgrat no estar d’acord en tot, ens fa més persones.
Quan tot això no sigui possible, o hagi nascut una nova possibilitat de creixement, caldrà saber marxar... però de moment hi ha molta feina per fer.
Jo també ho he pensat algunes vegades: canviar de vida i començar-ne una de nova, o deixar l’Església quan veig alguns plantejaments que no em semblen gens evangèlics... Però estic convençut que molts reptes importants només els puc afrontar fent camí amb altres. Encara que canviés de vida o de comunitat, visqués amb qui visqués, no podria deixar de treballar aquestes qüestions.
Jesús convida els deixebles a parlar clar, a resoldre les seves diferències, a cercar, si cal, l’ajuda d’altres... perquè no quedin qüestions pendents entre ells. Tu també en algun lloc has de fer aquest aprenentatge: en la família, en la colla d’amics, en una comunitat...
La convivència provoca tensions però, sobretot, ens fa créixer, ens fa descobrir altres maneres de ser, ens ensenya que no som els únics que tenim raó i ens ajuda a acceptar que els altres enriqueixen la nostra vida. Trobar vies per compartir la vida amb els altres, malgrat no estar d’acord en tot, ens fa més persones.
Quan tot això no sigui possible, o hagi nascut una nova possibilitat de creixement, caldrà saber marxar... però de moment hi ha molta feina per fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada