Agrair

Gràcies! De res, Marta.

Hi ha gestos que no em costen gens de fer. És una sort. Altres sí que em resulten difícils i no sempre aconsegueixo respondre en el moment que convé. No sé per què és així, és un misteri. Només sé que les meves habilitats i la meva manera de respondre me les he trobat a les mans sense buscar-les.
Moltes experiències importants: l’amistat, l’amor, l’acompanyament d’algunes persones que ens ajuden, la nostra mateixa vida, Déu… no les podem obtenir pagant, ni per la força. Se’ns donen com un regal. Nosaltres podem acceptar-les, o rebutjar-les. Un cop acceptades sí que podem fer-les créixer, descobrir-hi nous aspectes… però inicialment no depenen de nosaltres, tampoc finalment: ni un instant podríem allargar-les pel nostre compte.
Per tot això cal saber donar les gràcies per tot el que ens anem trobant. No només dir gràcies, sinó deixar que les paraules desvetllin els nostres sentiments d’agraïment. És la manera d’acceptar i acollir el que la vida ens va donant. No es tracta de resignar-se sinó d’obrir les portes a la il·lusió i posar confiança en els dons que se’ns ofereixen. No deixis de donar les gràcies als qui t’envolten, donar les gràcies a la vida, donar les gràcies a Déu...