Riure

Ui! que maca que vas, Marta. No fa cap gràcia!

Hi ha moments que va bé prendre’s les coses que ens passen amb humor. Fixa’t que moltes situacions serioses ens fan riure: la mirada d’un noi que t’agrada fa que se t’escapi una riallada... quan no sabem què dir provem de somriure... I és que riure transforma: fa amables les situacions greus, fa lleugers els moments difícils.

Jesús a vegades fa servir l’humor: quan parla del premi que rebran els qui els segueixin parla de noves cases, de nous germans i germanes, de camps, i també de persecucions... Les persecucions són un premi? Això és ironia, dir el contrari del que és. La ironia té molta força, pot fer mal a les persones, però també pot ajudar veure diferent la realitat i canviar-la.

Els evangelistes, quan ens descriuen la detenció i la condemna a mort de Jesús, ens expliquen que el van coronar d’espines i que el saludaven com si fos un rei. D’entrada, això ens pot entristir: Jesús s’ho devia passar molt malament... Però pels deixebles, que el van descobrir viu, recordar aquestes escenes té també la seva ironia: tot allò que deien els soldats en broma, s’ha fet realitat, per a moltes persones avui Jesús és més important que qualsevol rei.

Les feines petites

A mi sempre em toca parar taula! Va Bet.

Tot sovint els altres ens demanen que els ajudem a fer una feina, o que els acompanyem a tal lloc, o que els expliquem una cosa que no saben... són gestos senzills que podem fer sense gaire esforç. Amb el pas del temps t’adones que algunes demandes es repeteixen: és que els altres confien en tu.

Aquestes petites tasques, encara que simples, són les que més costen. De fet moltes vegades no les volem fer perquè les trobem poc importants. Resulta molt més fàcil imaginar que quan hi hagi una urgència o un gran problema reaccionarem de forma ràpida i decidida i no ens costarà gens de plantar-li cara. Però no és cert: qui no sap estar atent als detalls de cada moment mai no arribarà a estar preparat per respondre a cap gran responsabilitat. Qui no escolta els amics cada dia: com sabrà quan tenen un problema? Qui mai ha provat de fer una truita: com arribarà a saber fer un pastís?

Jesús s’alegra dels que saben tenir cura d’aquests serveis que posen a prova dia rere dia la seva generositat. Només aquells que són fidels en les responsabilitats més petites estan a punt per respondre a les situacions excepcionals.

Anar a dormir

Va Marta. No, no vull anar a dormir encara.

Sembla que els esdeveniments més interessants succeeixen de nit: és el moment de compartir secrets i de fer tot allò que no es pot fer durant el dia. Fer-se gran és quedar-se desperta quan els altres van a dormir i descobrir aquest món misteriós.

Jesús tenia un amic, Nicodem, que aprofitava la nit per anar-lo a trobar. Nicodem no es conformava amb tot el que ja coneixia i tenia moltes ganes de saber més. Jesús li va explicar una nit que per poder arribar a ser adult de debò li calia tornar a néixer. Et vols fer gran? Preparat per tornar a néixer.

Néixer vol dir deixar enrere una etapa i començar-ne una de nova. De primer, sentiràs la il·lusió de la novetat, després potser t’entristeixi haver deixat enrere algunes coses o tindràs la sensació que estàs perduda com si caminessis a les fosques; però, poc a poc, si confies en tu mateixa i saps triar allò que més desitges podràs orientar-te en la nit i descobrir el nou dia. La nit és una mena de pas intermedi: atrau i convida a deixar enrere el dia que ha passat però en prepara un de nou amb nova llum i noves experiències... la nit és la porta que cal travessar per començar a ser tu mateixa.

Castigar

Ho he fet jo... va, castiga’m. No Joan.

Quan alguna cosa no ens surt bé ens posem de mal humor, de vegades fins i tot tenim ganes que ens renyin, que ens castiguin, o de fer enfadar tothom i fer que tot empitjori... com si trencar-ho tot pogués amagar allò que no ha anat bé.

Sí, les persones volem desfer-nos de les experiències desagradables, però no és veritat que tot vagi malament. Molt sovint quan intentem eliminar tot allò que ens desagrada de nosaltres o dels altres també fem malbé algunes coses que valen la pena.

Una vegada a Jesús li van portar una persona perquè la castigués. Jesús no va dir res. Tothom va quedar en silenci. El silenci és una bona ocasió per pensar amb calma: gairebé sempre hi ha algun aspecte que podem valorar positivament i no havíem vist fins ara, o algun record que ens ajuda a veure amb uns altres ulls la situació. La gent va anar marxant sense insistir en el càstig. Jesús al final només va dir una cosa: canvia.

Els càstigs solen contribuir a fer més gran el mal i el patiment. Fer valdre l’oportunitat de canviar és l’única forma de plantar cara al que va malament i superar-ho.

El llum encès

Bet! Què? T’has deixat el llum encès.

Antigament no era gens fàcil disposar de llum durant la nit i calia estar ben preparat per poder encendre alguna mena de foc quan feia falta. Avui, en canvi, tot ens sembla molt senzill i ens hem acostumat a tenir llum sempre que volem. Encara que també convé saber-la utilitzar sense malgastar energia.

Jesús parla algunes vegades de persones que necessiten llum per descobrir allò que estan cercant o per anar a trobar algú que arriba de nit. I és que amb una bona il·luminació es poden resoldre moltes dificultats. Altres vegades Jesús parla que les persones també tenim una mena de llum i que, quan no la deixem amagada, ens ajuda a descobrir allò que realment val la pena dels altres. És com la llanterna que fem servir quan sortim d’excursió: enfoquem aquí o allà per trobar un camí o buscar una peça de roba dins la motxilla.

Constantment hi ha persones que passen pel nostre costat, si les enfoquem amb la nostra mirada sense presses podrem veure molts detalls amagats: qui s’esforça, qui està ajudant, qui estima, qui està aprenent... I tot això ens descobreix una força secreta que empeny molta gent a fer camí endavant. No serà la força de Déu?

Els secrets

Va... explica’m-ho, jo també vull saber de què parlàveu. Un moment, Bet.

Quan endevinem una conversa interessant tota la resta deixa de tenir valor i només ens preocupa saber de què s’està parlant: pot ser una notícia, una xafarderia o un secret...

Molts busquem saber més i llegim llibres, consultem arxius, preguntem als experts o provem de viure noves experiències. Constantment la vida ens fa preguntes i no ens podem conformar amb les respostes que fins ara teníem.

Però un dia descobrim que no ho podem saber tot, que hi secrets o misteris que no podem resoldre per més que investiguem: hi ha preguntes que potser mai podrem respondre del tot. Davant d’aquesta descoberta alguns, desanimats, deixen de buscar; altres volen trobar solucions que els ajudin a viure tranquils. Jesús avisa els seus deixebles: us diran que la solució és aquí o que és allà o que tal persona ho sap tot, però no us deixeu enganyar... L’única resposta bona és seguir buscant.

Déu ningú no l’ha vist mai, tampoc sabem el que cada persona pot arribar a fer... són secrets dels que mai tindrem una explicació clara, però que ens animen a continuar cercant i a descobrir novetats que mai hauríem imaginat.

Queixar-se

Mira mare: m’he fet mal! Doncs jo encara més, mare! Apa Joan.

Quan et fas mal va bé trobar algú. El que ha passat ja no es pot canviar i trobar una veu amiga ajuda a refer-se’n. Una qüestió ben diferent és aprofitar-se de tenir un problema per cridar l’atenció.

Una vegada un malalt que no podia caminar es queixava a Jesús: “No puc fer res, ningú m’ajuda.” Jesús va respondre-li de forma sorprenent: “Camina”. Ho va provar, es va aixecar i caminava. Estava curat.

Potser algú creurà que era millor haver atès aquell malalt... encara que així mai hagués arribat a caminar. Jesús el fa reaccionar: no pots caminar, prova de fer-ho. I la seva situació es capgira. Deixa de ser una víctima, un pobre desvalgut, i passa a ser el protagonista d’una transformació.

Ja n’hi ha prou de queixar-se o de pensar quina sort que tinc d’estar malalt, ara hauran d’ajudar-me... qui vulgui ser deixeble de Jesús que no busqui ser servit sinó que s’esforci per descobrir què pot fer. Jesús celebra moltes vegades la fe de les persones que estan disposades a fer el primer pas per buscar una solució. Tenir fe és tot el contrari de tenir interés a ser una víctima.