Castigar

Ho he fet jo... va, castiga’m. No Joan.

Quan alguna cosa no ens surt bé ens posem de mal humor, de vegades fins i tot tenim ganes que ens renyin, que ens castiguin, o de fer enfadar tothom i fer que tot empitjori... com si trencar-ho tot pogués amagar allò que no ha anat bé.

Sí, les persones volem desfer-nos de les experiències desagradables, però no és veritat que tot vagi malament. Molt sovint quan intentem eliminar tot allò que ens desagrada de nosaltres o dels altres també fem malbé algunes coses que valen la pena.

Una vegada a Jesús li van portar una persona perquè la castigués. Jesús no va dir res. Tothom va quedar en silenci. El silenci és una bona ocasió per pensar amb calma: gairebé sempre hi ha algun aspecte que podem valorar positivament i no havíem vist fins ara, o algun record que ens ajuda a veure amb uns altres ulls la situació. La gent va anar marxant sense insistir en el càstig. Jesús al final només va dir una cosa: canvia.

Els càstigs solen contribuir a fer més gran el mal i el patiment. Fer valdre l’oportunitat de canviar és l’única forma de plantar cara al que va malament i superar-ho.