Castigar

Ho he fet jo... va, castiga’m. No Joan.

Quan alguna cosa no ens surt bé ens posem de mal humor, de vegades fins i tot tenim ganes que ens renyin, que ens castiguin, o de fer enfadar tothom i fer que tot empitjori... com si trencar-ho tot pogués amagar allò que no ha anat bé.

Sí, les persones volem desfer-nos de les experiències desagradables, però no és veritat que tot vagi malament. Molt sovint quan intentem eliminar tot allò que ens desagrada de nosaltres o dels altres també fem malbé algunes coses que valen la pena.

Una vegada a Jesús li van portar una persona perquè la castigués. Jesús no va dir res. Tothom va quedar en silenci. El silenci és una bona ocasió per pensar amb calma: gairebé sempre hi ha algun aspecte que podem valorar positivament i no havíem vist fins ara, o algun record que ens ajuda a veure amb uns altres ulls la situació. La gent va anar marxant sense insistir en el càstig. Jesús al final només va dir una cosa: canvia.

Els càstigs solen contribuir a fer més gran el mal i el patiment. Fer valdre l’oportunitat de canviar és l’única forma de plantar cara al que va malament i superar-ho.

El llum encès

Bet! Què? T’has deixat el llum encès.

Antigament no era gens fàcil disposar de llum durant la nit i calia estar ben preparat per poder encendre alguna mena de foc quan feia falta. Avui, en canvi, tot ens sembla molt senzill i ens hem acostumat a tenir llum sempre que volem. Encara que també convé saber-la utilitzar sense malgastar energia.

Jesús parla algunes vegades de persones que necessiten llum per descobrir allò que estan cercant o per anar a trobar algú que arriba de nit. I és que amb una bona il·luminació es poden resoldre moltes dificultats. Altres vegades Jesús parla que les persones també tenim una mena de llum i que, quan no la deixem amagada, ens ajuda a descobrir allò que realment val la pena dels altres. És com la llanterna que fem servir quan sortim d’excursió: enfoquem aquí o allà per trobar un camí o buscar una peça de roba dins la motxilla.

Constantment hi ha persones que passen pel nostre costat, si les enfoquem amb la nostra mirada sense presses podrem veure molts detalls amagats: qui s’esforça, qui està ajudant, qui estima, qui està aprenent... I tot això ens descobreix una força secreta que empeny molta gent a fer camí endavant. No serà la força de Déu?

Els secrets

Va... explica’m-ho, jo també vull saber de què parlàveu. Un moment, Bet.

Quan endevinem una conversa interessant tota la resta deixa de tenir valor i només ens preocupa saber de què s’està parlant: pot ser una notícia, una xafarderia o un secret...

Molts busquem saber més i llegim llibres, consultem arxius, preguntem als experts o provem de viure noves experiències. Constantment la vida ens fa preguntes i no ens podem conformar amb les respostes que fins ara teníem.

Però un dia descobrim que no ho podem saber tot, que hi secrets o misteris que no podem resoldre per més que investiguem: hi ha preguntes que potser mai podrem respondre del tot. Davant d’aquesta descoberta alguns, desanimats, deixen de buscar; altres volen trobar solucions que els ajudin a viure tranquils. Jesús avisa els seus deixebles: us diran que la solució és aquí o que és allà o que tal persona ho sap tot, però no us deixeu enganyar... L’única resposta bona és seguir buscant.

Déu ningú no l’ha vist mai, tampoc sabem el que cada persona pot arribar a fer... són secrets dels que mai tindrem una explicació clara, però que ens animen a continuar cercant i a descobrir novetats que mai hauríem imaginat.

Queixar-se

Mira mare: m’he fet mal! Doncs jo encara més, mare! Apa Joan.

Quan et fas mal va bé trobar algú. El que ha passat ja no es pot canviar i trobar una veu amiga ajuda a refer-se’n. Una qüestió ben diferent és aprofitar-se de tenir un problema per cridar l’atenció.

Una vegada un malalt que no podia caminar es queixava a Jesús: “No puc fer res, ningú m’ajuda.” Jesús va respondre-li de forma sorprenent: “Camina”. Ho va provar, es va aixecar i caminava. Estava curat.

Potser algú creurà que era millor haver atès aquell malalt... encara que així mai hagués arribat a caminar. Jesús el fa reaccionar: no pots caminar, prova de fer-ho. I la seva situació es capgira. Deixa de ser una víctima, un pobre desvalgut, i passa a ser el protagonista d’una transformació.

Ja n’hi ha prou de queixar-se o de pensar quina sort que tinc d’estar malalt, ara hauran d’ajudar-me... qui vulgui ser deixeble de Jesús que no busqui ser servit sinó que s’esforci per descobrir què pot fer. Jesús celebra moltes vegades la fe de les persones que estan disposades a fer el primer pas per buscar una solució. Tenir fe és tot el contrari de tenir interés a ser una víctima.

Fer-se pesat

Pare ets un pesat: vols que siguem perfectes?

Pesat potser sí. Perfectes no. Perfecte vol dir acabat i tancat i la vida és novetat i procés. Les persones sempre estem fent camí i cal no aturar-se: no donar res per sabut, estar atents al que passa... Més d’una vegada ens caldrà renunciar a les nostres idees sobre què és perfecte per poder continuar fent passos endavant.

Jesús ho té molt clar: ell no busca persones que ja ho saben tot i ja ho fan tot bé. Ell cerca persones disposades a caminar i aprendre. Tot sovint convida a observar, a adonar-se de què està passant, a descobrir detalls dels que la gent no s’adona. Per entendre Jesús no n’hi prou amb escoltar-lo cal provar d’avançar al seu costat. Ell diu a les persones que volen saber més: seguiu-me, veniu i ho veureu.

Jesús mateix aprèn pas a pas: no sempre troba les respostes a la primera i algunes vegades ha de rectificar les seves idees, altres vegades s’admira de reaccions que no havia previst... Viu pendent del que passa i sap veure més enllà dels problemes i les dificultats, les oportunitats que es presenten.

Més defectes

He descobert un altre defecte! Tu també Marta?

Quan sopem junts tothom busca que l’escoltin i li facin cas: comentar què s’ha fet durant el dia, explicar un acudit, entendre les coses abans que els altres o saber veure algun defecte que els altres no veuen... tot ajuda a fer-se sentir i a rivalitzar per l’audiència familiar.

Els evangelis ens parlen que la gent mirava de cridar l’atenció de Jesús: alguns l’anaven a trobar de nit, altres s’enfilaven als arbres o a les teulades, o cridaven amb totes les seves forces... Jesús sempre respon a la gent que el busca amb interès i mai no es desentén de les seves inquietuds: tot al contrari els anima a fer passos endavant, a canviar, a provar noves solucions. Ell mateix és una persona inquieta. Però tot aquest enrenou només té sentit si serveix per construir un ambient més just i més respectuós. Jesús només calla quan li demanen que actuï contra alguna persona.

Segurament per tot això Pau, a les seves cartes, anima a rivalitzar per donar-se mostres d’afecte, a lluitar per ser els primers a ajudar als altres, a inquietar-se només per allò que ens fa millors.

Provar de fer una cosa nova

Tens por de fer les coses malament, Joan?

Abans de començar és millor aturar-se a pensar. Provar de fer una cosa nova fa por i encara més tornar-ho a intentar quan no ens han sortit bé la primera vegada... Tot i que, per més que pensis i hi dones voltes, no entendràs ni coneixeràs res si no ho proves de fer.

Jesús va tenir uns amics, ell mateix els va proposar que el seguissin i fessin el que ell feia: vivien amb ell, viatjaven al seu costat, escoltaven les seves explicacions, l’ajudaven... Però tot i estar sempre a prop seu van trigar molt a entendre’l i es van equivocar unes quantes vegades.

Quan van detenir Jesús i el van condemnar a mort alguns van tenir por i van fugir, altres van provar de restar al seu costat sense gaire encert. Però al final, van ser aquest amics, els que havien provat de seguir-lo fins al final, els que van explicar a tothom qui era i què volia Jesús. Sense ells avui potser ningú no coneixeria Jesús. Els valents no son els qui mai tenen por, els valents son els qui continuen fins al final encara que saben que les coses potser no sortiran bé.