Els profetes d’Israel sabien trobar pistes sobre Déu en la vida quotidiana. Un ametller, una olla bullint, un embaràs, un desengany... als ulls del profeta tot esdevé un motiu i una via per parlar de Déu i per provar de seguir-lo de prop.
Jesús mateix va fer servir el llenguatge narratiu i poètic, amb exemples i paràboles tretes de la vida diària, molt més sovint que l’exposició o la reflexió sobre idees abstractes. I encara algunes idees que Jesús planteja solen aparèixer enmig d’un diàleg, d’una trobada personal tu a tu.
Cal que la recerca teològica sigui menys abstracte i més lligada a la vida concreta, menys d’idees i més de persones, menys del despatx i més del camí, menys dogmàtica i definida i més oberta i líquida: atenta a les situacions que es van presentant sense un pla previ ni una estructura predeterminada.
Val la pena continuar l’esforç literari dels evangelistes. Una tasca primordial dels quals va ser oferir un context per a les paraules i els gestos de Jesús que ells havien rebut. Quines il·lusions o neguits tenen les persones que es troben amb Jesús? Quines situacions socials o personals viuen? Quins sentiments i reaccions desperta la seva intervenció?... Només descobrint les experiències i situacions que envolten les paraules i els gestos de Jesús podem aprofundir el seu sentit.
Més que comentar o repetir l’evangeli cal narrar situacions i descriure ambients on les paraules i els gestos de Jesús puguin ressonar amb força i fer-se vives i properes, contextos actuals on els textos evangèlics puguin revelar el seu sentit o, al menys, una part d’ell.
Jesús mateix va fer servir el llenguatge narratiu i poètic, amb exemples i paràboles tretes de la vida diària, molt més sovint que l’exposició o la reflexió sobre idees abstractes. I encara algunes idees que Jesús planteja solen aparèixer enmig d’un diàleg, d’una trobada personal tu a tu.
Cal que la recerca teològica sigui menys abstracte i més lligada a la vida concreta, menys d’idees i més de persones, menys del despatx i més del camí, menys dogmàtica i definida i més oberta i líquida: atenta a les situacions que es van presentant sense un pla previ ni una estructura predeterminada.
Val la pena continuar l’esforç literari dels evangelistes. Una tasca primordial dels quals va ser oferir un context per a les paraules i els gestos de Jesús que ells havien rebut. Quines il·lusions o neguits tenen les persones que es troben amb Jesús? Quines situacions socials o personals viuen? Quins sentiments i reaccions desperta la seva intervenció?... Només descobrint les experiències i situacions que envolten les paraules i els gestos de Jesús podem aprofundir el seu sentit.
Més que comentar o repetir l’evangeli cal narrar situacions i descriure ambients on les paraules i els gestos de Jesús puguin ressonar amb força i fer-se vives i properes, contextos actuals on els textos evangèlics puguin revelar el seu sentit o, al menys, una part d’ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada