Estar enfadada

Pff… no em facis riure que estic enfadada! Marta, noia.

Sí, els sentiments es barregen: hi ha qui plora de riure i qui riu perquè se’l mengen els nervis. Respira i dóna’t una mica de temps però no gaire: si se t’escapa el riure segurament no tens massa bones raons per continuar enfadada.
No vulguis mantenir una situació que ja està superada. És el moment de deixar enrere el passat, fes-ho. Molts cops penses que ja ho arreglaràs més endavant però no sempre la vida et pregunta per segona vegada què vols fer.
Jesús va predicar només uns pocs anys, de la gent que el va conèixer alguns no li van fer cas, altres van escoltar-lo i els va canviar la vida. Tots van tenir la mateixa sort, la diferència està en la forma de respondre. El més important és saber treure partit de les oportunitats que ens trobem.
Cada dia posa al teu abast moments únics que només tu pots aprofitar. Pots estar amb els amics? Queda’t al seu costat. Pots tocar la guitarra? Treu-la de la funda. Pots riure? Riu i deixa el mal humor...
El passat ja no es pot canviar, el futur encara no ha arribat. Només ara, en el present, tens l’ocasió de cercar la felicitat. Jesús diu als deixebles: feliços vosaltres de veure el que veieu, de viure el que viviu, de disposar de les oportunitats de que disposeu.

Endreçar

Bet, tens roba escampada per tota l’habitació. Després l’endreço.

Ja sé que viure la vida és més important que els vestits i posar al seu lloc tot el vestuari fa mandra. Però barrejats com els tens és molt fàcil que després no trobis la peça que busques.
Tu mateixa has organitzat com volies els records de campaments, els pòsters i els regals de les teves amigues que tens penjats a les parets de l’habitació. Aquest espai és teu i parla de tu i de les persones que t’estimes. T’has parat a pensar si la roba que hi ha a l’habitació també diu res de tu?
Hi ha algunes etapes de la nostra vida en què fàcilment tenim les idees regirades i se’ns fa difícil posar-les al seu lloc. Són moments importants de canvi i convé anar pas a pas. No vulguis córrer per fer veure que ho tens tot controlat. Les idees, sobretot les que es refereixen a tu mateixa, només es poden endreçar a poc a poc: de res serviria amagar-les com els mitjons bruts sota el llit o atapeir-les en qualsevol calaix.
Jesús parla d’una noia que tenia deu monedes de plata i en va perdre una. Preocupada per la moneda va netejar i ordenar tota la casa fins que la va trobar. Tu també hauràs de dedicar temps a fer endreça i descobrir entre tot el que et volta pel cap què és més important i no pots perdre de cap manera.

Parlar i parlar

T’he explicat l’excursió d’ahir? I el resultat de l’examen de química? I l’entrenament d’aquesta tarda? Sí, ja m’ho has explicat Marta.

Tens ganes d’explicar tot el que fas i de dir-hi la teva quan els altres parlen. És una mena força que no et deixa callar...
Hi ha temporades que necessitem més que se’ns escolti i se’ns tingui en compte, que quedi clar que hi tenim un lloc en aquesta història. Però no facis com la gent que parla per parlar, per fer-se veure i quedar bé o que atabala als altres per retenir la seva atenció i sentir-se el centre del món. Tampoc et dic que callis: la teva veu és imprescindible, no deixis de dir tot allò que només tu pots dir.
Però les paraules més valuoses neixen del fons de cada persona i no és fàcil deixar-les sortir. Fixa’t, quan obres una ampolla de cava primer surt la bromera i només després surt el vi. Tu també has de trobar la manera de fer-te sentir: potser de primer et vindran paraules buides, com bombolles que fan molt d’enrenou però no duren res, després poc a poc aniran rajant les paraules que poden omplir de sentit una conversa.
No et capfiquis pensant com ho diràs ni per assegurar que tothom t’escolta. Deixa’t portar per l’Esperit que anima els teus desitjos més profunds, confia i digues allò que hagis de dir.

Malalt

Pare, jo voldria haver estat malalt ahir; ara vull anar a jugar el partit. Joan això no es pot triar.

La vida ens porta novetats, també malalties, i cal acceptar-les tal com ens les trobem. Ja sabem que algunes no son bones però seria molt pitjor amagar-les i no reconèixer que hi son. No vulguis canviar de tema pensant què podria haver passat, mira de trobar com pots aprofitar el dia d’avui.
No t’agrada haver-te de quedar al llit. Jesús també té la seva llista de situacions que no li agraden: la tristesa, la injustícia, la pobresa, la fam, les persecucions... No és fàcil però cal aprendre a reconèixer el que està passant sense dissimular-ho: hi ha gent que pateix, hi ha guerres, hi ha malalties... Son realitats ben properes que d’una manera o altra ens afecten.
Jesús sorprèn a tothom i diu que hem de sentir-nos feliços perquè aquestes situacions poden capgirar-se. Potser tardarem un temps i haurem de superar moltes dificultats i ens caldrà confiar més enllà del que sembla raonable... però un bon dia descobrirem una vacuna contra tal malaltia, un altre dia els enemics es retrobaran i faran les paus, un altre dia vés a saber... Acceptar la realitat no vol dir conformar-se, és el primer pas per canviar-la.