Insistir

Va pare… si us plau… va… per què no?... eh? Calma Bet.

Està bé insistir una i altra vegada sobre la mateixa qüestió. La constància és el recurs més poderós que tenim les persones: com la gota d’aigua que al final forada la roca. També Jesús fa cas a la gent que li demana alguna cosa amb insistència i lloa la constància d’algunes persones.
Però insistir no és fàcil. No es tracta només de demanar sinó també de posar confiança i de saber esperar sense exigir: esperar que els altres ens responguin, esperar que la vida ens doni allò que tant desitgem o esperar que nosaltres mateixos aconseguirem allò que ens hem proposat.
L’exigència ens posa de mal humor i fa l’espera insuportable, per breu que sigui. Només la confiança ens permet viure en pau: com si ja haguéssim obtingut allò que hem demanat, proposa Jesús.
Saber insistir és saber esperar. Moltes vegades n’hi haurà prou amb uns pocs segons de calma: restar en silenci, agafar aire i deixar-lo anar poc a poc mentre somriem. Altres vegades ens caldrà estar ben preparats perquè l’espera pot durar hores o potser anys... i no podem arriscar-nos a perdre pel camí totes les il·lusions i les bones raons que teníem en començar la nostra recerca.