Marta, a dinar. No vull…
Ningú no passa gana tenint la nevera plena... tu rai que pots triar. Tot i que deixar de menjar perquè estàs enfadada no sé si és una gran idea. Jesús planteja que fer dejuni no justifica posar mala cara ni voler cridar l’atenció. Segurament que el mal humor tampoc és un bon motiu per fer dejuni.
Passar gana voluntàriament només pot tenir algun sentit si és per aconseguir alguna millora: guarir una malaltia o tractar una molèstia... Els mals ja venen sols sense buscar-los.
Hi ha altres causes molt més serioses que també forcen les persones a no menjar. El repartiment injust de la riquesa en el nostre món, la destrucció que provoquen les guerres o l’abandonament de cultius tradicionals per altres de més valor per a l’exportació... fan passar fam a milions de persones. Si vols entendre la seva situació tal vegada sigui interessant saber què se sent amb l’estomac buit.
Fer penitència o sacrificar-se no té cap valor per si mateix o si no ens acosta més als altres. Sentir la gana de prop hauria de ser el primer pas per voler cercar un món més just, un món on les riqueses siguin realment compartides per tots. Encara que això vulgui dir que tu i jo tindrem la nevera més buida.
Ningú no passa gana tenint la nevera plena... tu rai que pots triar. Tot i que deixar de menjar perquè estàs enfadada no sé si és una gran idea. Jesús planteja que fer dejuni no justifica posar mala cara ni voler cridar l’atenció. Segurament que el mal humor tampoc és un bon motiu per fer dejuni.
Passar gana voluntàriament només pot tenir algun sentit si és per aconseguir alguna millora: guarir una malaltia o tractar una molèstia... Els mals ja venen sols sense buscar-los.
Hi ha altres causes molt més serioses que també forcen les persones a no menjar. El repartiment injust de la riquesa en el nostre món, la destrucció que provoquen les guerres o l’abandonament de cultius tradicionals per altres de més valor per a l’exportació... fan passar fam a milions de persones. Si vols entendre la seva situació tal vegada sigui interessant saber què se sent amb l’estomac buit.
Fer penitència o sacrificar-se no té cap valor per si mateix o si no ens acosta més als altres. Sentir la gana de prop hauria de ser el primer pas per voler cercar un món més just, un món on les riqueses siguin realment compartides per tots. Encara que això vulgui dir que tu i jo tindrem la nevera més buida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada