La força

No és tan fort el teu Déu? Potser sí, potser no, Bet.

Però m’agrada que diguis el meu Déu. Sí, el Déu de Jesús és un Déu de persones, ni d’idees, ni de temples, ni d’estructures de poder... és un Déu que està molt a prop i es fica imperceptiblement per tot els racons de la nostra vida.
Tot i que la seva presència és feble: qualsevol petita ombra pot amagar-lo. De fet hi ha molta gent que viu sense parar-hi esment. Encara que tampoc cal ser un especialista per trobar-lo: qui sap fer-se preguntes i escoltar què li diu la vida està a punt per descobrir-lo.
Aquest Déu no actua pel seu compte ni fa res per la força sinó que convida les persones a seguir-lo, a cercar, a descobrir allò que pot ser millor. Mirar d’endevinar què ens proposa
no és senzill: a voltes ens podem sentir desconcertats o incapaços de respondre i desitjaríem alguna cosa més que la remor silenciosa de la seva companyia.
Però qui prova de seguir el Déu de Jesús es troba amb forces quan creia que no en tenia i aquesta energia el fa capaç d’esperar i de confiar, de resistir en les situacions més dures i de recórrer els camins més llargs. I, amb el pas del temps, també esdevé fort per estar al costat dels altres sense fer soroll i acompanyar-los en el seu camí.

Caramels

Tens entrenament, Marta? No, avui hem quedat tot l’equip per anar a comprar caramels.

Molts projectes importants comencen per experiències que d’entrada semblen insignificants: comprar caramels juntes pot ser una bona idea per treballar el sentit d’equip.
Jesús relaciona tot sovint el gran projecte del Regne amb les coses més petites i amagades, com una llavor de mostassa o un tresor enterrat. Sense tenir bona cura de tots els detalls, fins i tot d’aquells que semblen poc importants, un equip no pot funcionar.
Un cop hem aprés a valorar aquests aspectes gairebé imperceptibles estem a punt per descobrir que també hi ha persones invisibles, que han quedat al marge i que no compten per a ningú: viuen als nostres carrers, surten rarament als mitjans de comunicació i formen part de la gran majoria de persones que no tenen recursos suficients per viure amb dignitat.
Sense tenir presents els problemes que fan la vida impossible a milers de persones una societat no va enlloc. Potser no podem arreglar-ho tot ara i aquí. Però, poc a poc, sí que podem fer-nos la idea que realment existeixen i anar fent petits gestos per reconèixer la importància que els correspon com a persones.