dijous, 14 de maig del 2009

Voluntària

Bet, on vas? Vaig a preparar la festa de la primavera.

Sí, és veritat, les coses més importants no es poden pagar amb diners: si no hi ha persones que hi dediquin el seu temps les festes no funcionen. I la primavera tampoc es pot comprar, és un regal que cada any ens trobem a les mans.
Nosaltres creiem que és Déu qui ens ho dóna tot generosament: els astres i els seus cicles, la llum, la terra, els arbres, les flors... encara que no cal creure en Ell per disfrutar-ho. Així són els regals: es donen sense condicions, confiant que qui el rebi en sabrà fer un bon ús.
Dedicar el teu temps a preparar una festa a l’escola també és una mena de regal. Per Jesús aquesta forma d’actuar, sense buscar beneficis immediats, contribueix a fer possible el Regne: una manera de viure que poc a poc empeny la construcció d’un món més just i més humà.
El Regne s’obre pas enmig del nostre món de forma silenciosa, avança sense que ens n’adonem. Són moltes les persones que, de forma amagada, contribueixen amb les seves aportacions a fer un món més humà. Encara que no creguin en Déu actuen com Ell: donen allò que tenen confiant que serà profitós per a qui ho rebi.