Un 9’75

He tret un 9’75 a l’examen de matemàtiques. Molt bé Marta. No, quina ràbia!

Volies treure un 10? No t’enfadis. La vida no consisteix en no equivocar-se mai sinó en aprendre dels errors. Si tot va bé rarament trobem res de nou. Tant en la vida personal com en la investigació científica totes les recerques comencen quan descobrim alguna errada o ens adonem que alguna cosa no ha anat com esperàvem.
Enrabiar-te o fer-te retrets a tu mateixa fa que només pensis en tu i perdis de vista els detalls que et poden ajudar a corregir allò que no ha funcionat. No converteixis les errades en una càrrega feixuga que t’impedeixi caminar.
Jesús parla a les persones que volen anar amb ell i ser els seus deixebles, i els diu que la seva càrrega és lleugera i suau allò que demana, que és benèvol i senzill de cor.
Tracta`t a tu mateixa com si fossis un mestre que exigeix sense pressionar: fixa’t en les errades i aprèn, no et demanis més que això. I actua també com una alumna atenta: no et preocupis del teu orgull ferit i sigues prou humil per acceptar el que la vida t’ha d’ensenyar. Si vols anar lluny de debò no esperis que surti tot bé a la primera.

És l'hora?

Pare, quina hora és? Fa cinc minuts que m’ho has preguntat Joan.

Jesús demana als deixebles que vetllin i estiguin a punt. Però no cal insistir tant: cada cosa té el seu moment. Vés amb els ulls ben oberts i quan sigui l’hora ja t’adonaràs que arriba el que estàs esperant.
No et preocupis ni et distreguis pensant què passarà d’aquí una estona o demà, i viu cada moment com si fos l’únic. Però tu ja saps com fer-ho. Què més et puc dir si tu ja vius cada gol que marques o cada ferida que et fas com si fos l’esdeveniment més important de l’any.
Quan siguis més gran tot això canviarà i potser et resultarà més difícil trobar motius d’entusiasme. Cada dia té les seves preocupacions però també té les seves sorpreses: no t’amaguis davant les dificultats i també podràs trobar tot allò de bo que la vida et va regalant. No deixis passar cap ocasió que pugui despertar el teu interès i viu amb tota la intensitat.
No et dic que les emocions et facin oblidar-ho tot, sinó que les visquis a fons i et portin a descobrir tots els matisos que té la vida més enllà del que es veu a primer cop d’ull. Cada moment és una oportunitat: cerca, aprèn, estima, riu, digues la teva...

Déu, una excusa

Déu és una excusa per explicar tot el que no sabem… Pot ser, Marta.

Déu s’ha fet servir per justificar tota mena de plantejaments: la conveniència d’una guerra o d’una condemna a mort, per assegurar el poder d’alguns o per donar una explicació a tot allò que no s’entenia.
Déu resta en silenci i sembla que es pugui dir qualsevol cosa en nom seu... potser Déu no és res més que un recurs de la nostra imaginació.
Hi ha moments que davant d’una injustícia, o d’una guerra, o de la pobresa sentim per dins una mena de cremor i notem amb força que cal fer alguna cosa, que no podem esperar que altres, o Déu, ho resolguin. És com si silenciosament i sense paraules se’ns cridés a l’acció.
Això mateix li va passar a Jesús: els cecs, els oprimits, els pobres, els malats... no podia estar-se de donar-los alguna resposta. I explicava que l’Esperit de Déu l’empenyia a fer-ho.
Els nostres desigs d’ajudar els altres i de fer una societat més justa neixen del més profund de nosaltres. Són tan profunds i tan seriosos que van més enllà de nosaltres mateixos, tan profunds que apunten cap a una dimensió infinita, la de Déu, i a la vegada tan seriosos que fan impossible qualsevol excusa.

No crec

Bet… Mira pare, això que m’expliques potser està bé, però jo no crec en Déu.

Sí. La fe no s’hereta com s’hereta el color dels ulls o la llargada de les cames. Tampoc és una qüestió que depengui de l’ambient familiar o dels amics. La fe és un tema que cadascú es troba a les mans i ha de decidir.
Espero que no et falti mai fe en tu mateixa: confiar és el punt de partida de gairebé tot. Espero també que puguis seguir confiant en els qui estem aprop teu i que no deixis de trobar persones que amb la seva vida et diuen de mil maneres que la vida val pena.
Fent el teu camí descobriràs que la vida t’ofereix alguns tresors que t’ajuden a viure més a fons. Per a moltes persones la fe és un d’aquests regals que anima a confiar més enllà del que veiem i del que sabem. Aquesta fe no ens estalvia dubtes ni dificultats però ens ajuda a no rendir-nos i a fer passos endavant.
També espero que puguis aprendre coses de Jesús, tan si creus com si no, és una persona que val la pena de conèixer. Alguns dels seus deixebles es queixen o se sorprenen que Jesús parli amb persones que no són del seu grup o del seu país... Jesús té paraules per a tothom, aprofita sempre que puguis per escoltar què et pot dir a tu.