Bet, és l’hora d’anar a missa. A mi no m’agraden aquesta mena de celebracions.
Jesús també està en desacord amb algunes ofrenes i negocis que es fan al temple i critica els gestos exagerats de les persones que preguen en públic per fer-se veure. Ell mateix ni és sacerdot, ni té cap càrrec religiós.
I la seva religió és molt senzilla: prega en llocs solitaris, demana o agraeix amb paraules que tothom entén, convida a pregar d’amagat i anima a donar gràcies i confiar en Déu a cada moment i en qualsevol lloc.
Però Jesús també es reuneix amb els amics a casa d’algú o en mig del camp, parlen i mengen junts allò que tenen a mà. Els primers cristians també ho faran així: sense construir edificis religiosos, ni elaborar productes especials, ni llegir llargues pregàries... es troben per parlar de Jesús i recordar els seus gestos.
Trobar-te amb altres persones que també creuen permet fer camí junts: sempre hi coses a dir i coses a aprendre dels qui estan al teu costat. I fer festa és una bona manera de mantenir viu allò que creus, allò que esperes, allò que per a tu i per a tots és important...
Jesús també està en desacord amb algunes ofrenes i negocis que es fan al temple i critica els gestos exagerats de les persones que preguen en públic per fer-se veure. Ell mateix ni és sacerdot, ni té cap càrrec religiós.
I la seva religió és molt senzilla: prega en llocs solitaris, demana o agraeix amb paraules que tothom entén, convida a pregar d’amagat i anima a donar gràcies i confiar en Déu a cada moment i en qualsevol lloc.
Però Jesús també es reuneix amb els amics a casa d’algú o en mig del camp, parlen i mengen junts allò que tenen a mà. Els primers cristians també ho faran així: sense construir edificis religiosos, ni elaborar productes especials, ni llegir llargues pregàries... es troben per parlar de Jesús i recordar els seus gestos.
Trobar-te amb altres persones que també creuen permet fer camí junts: sempre hi coses a dir i coses a aprendre dels qui estan al teu costat. I fer festa és una bona manera de mantenir viu allò que creus, allò que esperes, allò que per a tu i per a tots és important...
1 comentari:
Hola Oriol, m'ha cridat l'atenció el títol del teu escrit i, amb el text, hi estic molt d'acord. Jo també crec que l'autèntica Eucaristia és la que se celebra al voltant d'una taula familiar, oberta i acollidora, aquesta és la sagrada! La de les esglésies és símbol de la primera, de l'autèntica, de la de la vida de cada dia. Pot ajudar? Molt. Però la que compta és la sagrada, la que ens posa en contacte amb el Crist ressuscitat en l'altre en la vida real.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada