Anar a missa

Bet, és l’hora d’anar a missa. A mi no m’agraden aquesta mena de celebracions.

Jesús també està en desacord amb algunes ofrenes i negocis que es fan al temple i critica els gestos exagerats de les persones que preguen en públic per fer-se veure. Ell mateix ni és sacerdot, ni té cap càrrec religiós.
I la seva religió és molt senzilla: prega en llocs solitaris, demana o agraeix amb paraules que tothom entén, convida a pregar d’amagat i anima a donar gràcies i confiar en Déu a cada moment i en qualsevol lloc.
Però Jesús també es reuneix amb els amics a casa d’algú o en mig del camp, parlen i mengen junts allò que tenen a mà. Els primers cristians també ho faran així: sense construir edificis religiosos, ni elaborar productes especials, ni llegir llargues pregàries... es troben per parlar de Jesús i recordar els seus gestos.
Trobar-te amb altres persones que també creuen permet fer camí junts: sempre hi coses a dir i coses a aprendre dels qui estan al teu costat. I fer festa és una bona manera de mantenir viu allò que creus, allò que esperes, allò que per a tu i per a tots és important...

No em sembla bé.

Què passa, Bet? Això, això i això no em sembla bé.

Tens bona vista, de seguida saps trobar què no funciona... però fixa't bé que per criticar has d'estar disposada a confiar.
La crítica actua com un medicament: la dosi adequada ens guareix la ceguesa i ens permet adonar-nos de què cal canviar, però una sobredosis altera la nostra percepció de la realitat: veiem només els defectes i perdem de vista les persones.
Un vegada Jesús va enviar els seus deixebles a predicar de poble en poble i els va recomanar que fossin astuts com les serps i confiats com els coloms... astuts o per adonar-se ben bé de tots els detalls però també confiats per saber estar a prop de tothom.
Criticar només té sentit quan confiem que les persones i les situacions poden millorar. La critica ens ajuda a detectar els problemes, la confiança, l'amistat, la solidaritat... ens permeten superar-los. No podem fer camí al costat de ningú sense comptar amb ell, acceptar-lo tal com és, reconèixer les seves possibilitats i valorar-li els aspectes positius.
Si ser crítica et fa posar en contra dels altres, atura’t, dóna’t temps per recuperar la pau i quan estiguis del millor humor allò que diguis segur que servirà.