Ganes de riure

Ja, ja, ja… Estàs content Joan?

M’agrada que riguis però no forcis el riure: hi ha moments que estem alegres pel que veiem i sentim però la rialla no ens acaba de sortir.
La rialla neix del fons de nosaltres, de molt al fons. És com si fóssim un pou que s’omple, un corrent subterrani fa pujar el nivell d’aigua amb força i l’aigua se sobreïx. Això és el riure, una onada que ens recorre el cos de baix a dalt i esclata. Alguns cops la rialla no té prou força i l’onada queda aturada, tal vegada estem tristos o tensos o passem per una mala temporada. Encara que ens esforcem a buscar-la no la trobem: la rialla és un regal que ens fa la vida, no depèn del tot de nosaltres.
Deixa que passi el temps i poc a poc aquesta aigua tornarà a néixer dins teu i t’omplirà la boca de crits i de rialles. Ho diu Jesús en el discurs solemne de les benaurances: vindrà dia que riureu. Sí, riure forma part del Regne que Jesús anuncia. Un Regne que és a prop i s’obre camí amb un somriure i pot néixer en les situacions més difícils o absurdes. Només cal deixar-li via lliure perquè es faci seus els nostres sentiments més profunds i ens renovi per dins com l’aigua renova la terra àrida.