Mai més

Marta, sóc la Bet, escolta... Jo no et vull veure mai més!

No cal que dediquem esforços a buscar la manera d’estimar els enemics... abans podem començar per no veure com a enemics els qui tenim a la vora.
Els governants i els poderosos tracten de dominar amb violència els qui tenen sota el seu poder, explica Jesús, però entre vosaltres no ha de ser així. Tot sembla més fàcil si tractem d’enemics els qui no s’ajusten als nostres desitjos i ens els traiem de sobre: silenciar la seva veu, limitar la seva presència o eliminar-los per sempre... Però un bon grup de problemes venen de creure que anul·lar els altres resoldrà les nostres dificultats.
Desacords sempre n’hi haurà. El seu pes depèn del sentit que els vulguem donar: podem fer-los servir per justificar la violència o podem provar d’encaixar-los.
Molts desacords no tenen solució i això resulta molest. Però no acceptar els conflictes és no acceptar els altres realment. En canvi, acceptar-los amb tanta serenitat com ens sigui possible permet fer camí: reconèixer les limitacions que tenim ens situa tu a tu davant del altres, sense excuses, i ens permet resoldre les qüestions que sí tenen solució.

Ganes de riure

Ja, ja, ja… Estàs content Joan?

M’agrada que riguis però no forcis el riure: hi ha moments que estem alegres pel que veiem i sentim però la rialla no ens acaba de sortir.
La rialla neix del fons de nosaltres, de molt al fons. És com si fóssim un pou que s’omple, un corrent subterrani fa pujar el nivell d’aigua amb força i l’aigua se sobreïx. Això és el riure, una onada que ens recorre el cos de baix a dalt i esclata. Alguns cops la rialla no té prou força i l’onada queda aturada, tal vegada estem tristos o tensos o passem per una mala temporada. Encara que ens esforcem a buscar-la no la trobem: la rialla és un regal que ens fa la vida, no depèn del tot de nosaltres.
Deixa que passi el temps i poc a poc aquesta aigua tornarà a néixer dins teu i t’omplirà la boca de crits i de rialles. Ho diu Jesús en el discurs solemne de les benaurances: vindrà dia que riureu. Sí, riure forma part del Regne que Jesús anuncia. Un Regne que és a prop i s’obre camí amb un somriure i pot néixer en les situacions més difícils o absurdes. Només cal deixar-li via lliure perquè es faci seus els nostres sentiments més profunds i ens renovi per dins com l’aigua renova la terra àrida.

Fer preguntes

Però per què... explica’m per què? Què vols saber Bet?

Els nens petits pregunten per què per atreure l’atenció dels grans. És un joc que no s’acaba mai: cada resposta provoca un altre per què. Els grans es pregunten per què quan un fet els costa d’acceptar, de vegades tampoc hi ha manera d’acabar-ho.
No sempre és fàcil encaixar el que està passant: hi ha situacions que ens desagraden, hi ha persones que voldríem que actuessin diferent... I ens fem preguntes. Però, tot i que podem descobrir algunes respostes, sempre queden qüestions pendents.
No deixis d’investigar i d’aprendre tot el que puguis però no et conformis amb el per què de les coses. Atura’t, no facis més preguntes i deixa que els fets et facin preguntes a tu. Ha passat això, molt bé, ara cerca tu què hi pots fer. Mira endavant, no busquis més explicacions i respon. Jesús és molt estricte quan es tracta de reaccionar: qui mira enrere quan ha començat a caminar no pot venir amb mi. Camina, prova tu d’oferir alguna resposta.