dilluns, 24 de novembre del 2008

Estar sola

Marta, puc passar? Deixa'm sola!

Hi ha moments que ens costa estar sols, i en canvi, d'altres no volem estar acompanyats. Però la soledat tot sovint se'ns omple de gent.
Els records de persones que ens han posat de mal humor o de gent que estimem i volem veure aviat se'ns presenten a qualsevol hora i ocupen la nostra atenció. Nosaltres mirem de pensar què volem dir-los o en esforcem per fer-los fora, però cal prendre'ns-ho amb calma, en el nostre silenci hi ressona tota la nostra vida.
Una bona manera d'estar per totes aquestes persones que ens acompanyen és fer-ne pregària: donar gràcies pels qui estimem, pels qui ens hem trobat avui, pels qui estan al nostre costat, pels qui trobem a faltar… Els nostres sentiments necessiten fer-se sentir, deixem-los parlar sense por.
Sí, en la pregària la gent se'ns fa molt propera… tant que ens podem sentir contrariats: què fer amb aquells amb qui no ens entenem? Jesús convida a perdonar quan fem pregària. El silenci ens permet mirar les persones amb uns altres ulls… i podem canviar la nostra actitud i disposar-nos a tornar a començar.
El silenci i la soledat ens ofereixen noves oportunitats: val la pena aprofitar-les.

dimarts, 18 de novembre del 2008

Creure

On és l'àvia? Uf! Quina pregunta Joan!
Les seves cendres les hem deixat al cementiri, però no hi ha un lloc exacte on sigui l'àvia: totes les persones que la vam conèixer en guardem els records i per això l'àvia també s'està allà on nosaltres ens estem.
Alguna vegada potser t'adonis que estàs fent una cosa que ella et va ensenyar, o et trobaràs en alguna situació que et farà pensar en ella... i és que hi ha moltes maneres de descobrir que l'àvia continua a prop nostre. Després de la mort de Jesús els seus amics també van descobrir que estava al seu costat: quan feien camí, quan es reunien per sopar junts...
L'àvia, com Jesús, ha cercat què calia fer i ha lluitat per fer-ho i, malgrat passar per mals moments, no ha deixat de buscar la manera d'estimar... Creiem que les seves vides no s'han perdut sinó que les han donades per fer feliços els qui han estat a prop seu. Creiem que les seves vides continuen tenint sentit i ens ajuden a fer camí a nosaltres. Per tot això també creiem que han ressuscitat, Jesús i tots els amics que l'han seguit com l'àvia, perquè Déu no deixa que res de bo es perdi, encara que en alguns moments ens puguem sentir tristos o desconcertats.