Mira què m’he comprat a les rebaixes. Més roba, Bet? La que tenia m’ha quedat petita!
A voltes les nostres idees també ens queden petites i hem de buscar-ne de noves. De petits ens resulta molt fàcil d’acceptar tot allò que ens expliquen de Jesús i de Déu. Després ens adonem que no tot és tal com ho havíem entès...
La fe de debò comença quan decidim per nosaltres mateixos seguir Jesús. Un bon dia llegint o escoltant el que va fer i va dir descobrim unes paraules que semblen adreçades a nosaltres, com si les acabés de dir ara mateix mirant-nos als ulls. I ens posem en marxa. Amb ell, poc a poc, descobrim qui som i què volem, i se’ns obren els ulls per veure què ens està demanant el nostre món.
Amb el temps en adonem que Jesús s’ha convertit en una persona important per nosaltres... Encara que caminar amb ell no és fàcil i demana un esforç: les seves paraules ens desperten una vegada i una altra i ens animen a provar de fer allò que creiem impossible. Però pitjor seria tenir por i conformar-se, com si encara fóssim petits, amb que d’altres ens diguin què hem de fer. Les paraules de Jesús -després de tants anys- continuen vives i tenen la força de fer-nos créixer.
1 comentari:
El que passa és que Jesucrist és inabastable en tota la seva personalitat i ens hem de contentar cada un amb un bocinet. Per alguna cosa ens diem "membres del Cos de Crist", perque cada un de nosaltres podem tenir una especialitat determinada.
Publica un comentari a l'entrada