Castigar

Ho he fet jo... va, castiga’m. No Joan.

Quan alguna cosa no ens surt bé ens posem de mal humor, de vegades fins i tot tenim ganes que ens renyin, que ens castiguin, o de fer enfadar tothom i fer que tot empitjori... com si trencar-ho tot pogués amagar allò que no ha anat bé.

Sí, les persones volem desfer-nos de les experiències desagradables, però no és veritat que tot vagi malament. Molt sovint quan intentem eliminar tot allò que ens desagrada de nosaltres o dels altres també fem malbé algunes coses que valen la pena.

Una vegada a Jesús li van portar una persona perquè la castigués. Jesús no va dir res. Tothom va quedar en silenci. El silenci és una bona ocasió per pensar amb calma: gairebé sempre hi ha algun aspecte que podem valorar positivament i no havíem vist fins ara, o algun record que ens ajuda a veure amb uns altres ulls la situació. La gent va anar marxant sense insistir en el càstig. Jesús al final només va dir una cosa: canvia.

Els càstigs solen contribuir a fer més gran el mal i el patiment. Fer valdre l’oportunitat de canviar és l’única forma de plantar cara al que va malament i superar-ho.

El llum encès

Bet! Què? T’has deixat el llum encès.

Antigament no era gens fàcil disposar de llum durant la nit i calia estar ben preparat per poder encendre alguna mena de foc quan feia falta. Avui, en canvi, tot ens sembla molt senzill i ens hem acostumat a tenir llum sempre que volem. Encara que també convé saber-la utilitzar sense malgastar energia.

Jesús parla algunes vegades de persones que necessiten llum per descobrir allò que estan cercant o per anar a trobar algú que arriba de nit. I és que amb una bona il·luminació es poden resoldre moltes dificultats. Altres vegades Jesús parla que les persones també tenim una mena de llum i que, quan no la deixem amagada, ens ajuda a descobrir allò que realment val la pena dels altres. És com la llanterna que fem servir quan sortim d’excursió: enfoquem aquí o allà per trobar un camí o buscar una peça de roba dins la motxilla.

Constantment hi ha persones que passen pel nostre costat, si les enfoquem amb la nostra mirada sense presses podrem veure molts detalls amagats: qui s’esforça, qui està ajudant, qui estima, qui està aprenent... I tot això ens descobreix una força secreta que empeny molta gent a fer camí endavant. No serà la força de Déu?