dilluns, 7 de juny del 2010

Pas a pas

Ens cal acceptar que tot i les bones experiències viscudes cada fragment de l’evangeli ens descobreix només una part de qui és Jesús o del sentit possible de la nostra vida. Les nostres recerques son sempre limitades i només ens revelen algun aspecte de la totalitat. Cap llibre, cap paraula, cap gest, cap vivència pot resumir del tot qui és Jesús o qui és Déu però sí que cadascun d’ells és una porta per anar-los a trobar. L’evangeli ens dóna pistes una a una i cal descobrir sense presses què ens indiquen en cada cas, sense descoratjar-se perquè ens diguin poc.
De fet només si tenim sensació de poc quan hem viscut una experiència especial o quan hem llegit un llibre podem dir que ens hem acostat a Jesús i a Déu el seu Pare. Saber-ho tot i quedar plenament satisfet només és possible amb una reducció o simplificació de Jesús, de Déu o del seu Esperit. El Déu de debò s’escapa a qualsevol reducció, s’escapa a la nostra comprensió, s’escapa al que es pot dir en un llibre per llarg que sigui. Els fragments que anem llegint son trucs a la porta per despertar el nostre interès i descobrir l’Esperit que viu en cadascú, Jesús que fa camí entre nosaltres i el Pare que vetlla perquè tots i tot arribem a la plenitud.

dimecres, 2 de juny del 2010

Viure l’evangeli

Hi ha dues formes de citar l’evangeli. Hi ha escrits que semblen redactats sense tenir en compte cap fragment concret de l’evangeli, i que un cop enllestits s’hi hagin afegit algunes citacions per enriquir-los. Aquestes citacions es podrien treure i els textos continuarien tenint sentit. En canvi hi ha textos on l’evangeli està íntimament implicat en el redactat del text i si se’n tragués la citació el text quedaria coix, es notaria que el fil de l’explicació fa un salt o que s’ha perdut algun detall... sense l’evangeli aquest text no es pot entendre.
En la nostra vida passa igual. Hi ha moments que l’evangeli i la nostra vida fan camins separats. Però hi ha ocasions en les que tal o qual paraula de Jesús pel que diu, pel que ens recorda, per com l’hem llegit o amb qui l’hem llegit... ha passat a formar part de la nostra biografia: sense aquest fragment d’evangeli l’experiència viscuda no hauria estat possible, ha esdevingut un element més del feix de relacions, paraules, circumstàncies... que s’entrecreuen i van tramant la nostra història personal.