Llevar-se

Bon dia Bet. No em vull llevar... estic cansada... deixa’m.

És important descansar i s’està bé al llit... per deixar-lo cal trobar un bon motiu. Pensa que algú t’està esperant.
Sense la teva presència avui hi hauria detalls que es trobarien a faltar. Sense el teu somriure, sense les teves paraules, sense la teva atenció... de ben segur que per algunes persones l’escola ja no seria la mateixa.
Tots tenim una forma de ser pròpia amb alguna qualitat que ens fa especials i únics. No podem deixar que quedi enterrada, dormint d’amagat. Allò que la vida ens ha donat és per compartir: obre els ulls, agafa aire, aixeca’t, surt de casa i deixa que els altres et trobin i puguin estar al teu costat. Parla, mou-te, riu, escolta, juga...
I després, al final del dia, atura’t un moment i repassa totes les experiències que has viscut amb les persones que t'has trobat: cada dia està ple de regals amagats que cal saber descobrir. T’adonaràs que no estàs sola, que hi ha més gent que es lleva cada matí disposada a aprofitar el temps, tan si plou com si fa vent, gent disposada a fer alguna cosa que valgui la pena, gent disposada a oblidar el cansament i el mal humor per estar al costat dels altres.

Autoritat

Marta, va. Haig de fer-ho perquè tu ho dius?

Decideix tu mateixa, però no deixis de fer el que sigui millor només per portar-me la contrària.
De petits fem cas als pares i ho fem convençuts que tenen tota la raó. Després descobrim que s’equivoquen, que no ho saben tot... i arriba el moment de plantejar-nos seriosament quin valor té la seva autoritat. Però no et confonguis: algunes vegades, quan no fas cas dels pares, només estàs comprovant quina força tens. I la força o el poder no són el mateix que l’autoritat.
El poder pot resoldre alguna qüestió pràctica. Només l’autoritat ens pot fer créixer. Tenen autoritat les persones amb experiència, que ens ajuden a entendre allò que desconeixem o que ens donen pistes per cercar què val més la pena. Escoltar l’autoritat que ho és de debò ens ajuda a ser com volem ser. Per això cal tenir molta cura a triar quina autoritat seguim.
Pere va conèixer Jesús un dia que estava cansat de no pescar res. Jesús li va proposar de tornar-ho a provar i va aplegar una pila de peix. Pere va quedar admirat: ho deixà tot i se’n va anar amb ell. Però també va arribar un moment que Pere dubtà de Jesús i el va abandonar. Uns temps després mentre Pere pescava va adonar-se que Jesús tenia raó i, ara sí, va seguir-lo i no el va deixar mai més.