Il·lusionar-se

Pare, vols dir que no ets massa optimista?

Ja sé que fer-se il·lusions pot ser una manera de fugir de la realitat o de decebre’s quan els fets no responen a les expectatives… No voldria pas enganyar-vos ni animar-vos a patir.
Només sé que el futur és un misteri i que he de decidir ara com el vull encarar. Puc imaginar-me que tot serà un desastre i mirar de defensar-me’n o puc creure que hi ha tresors amagats i esforçar-me per trobar-los. Ja sé que moltes vegades no trobo allò que cerco i algun cop perdo la paciència... però també us vull dir que he estat molt feliç quan he pogut aprofitar les bones experiències que la vida ens ofereix: seure a taula amb els amics, escoltar en silenci la veu que parla dins meu, tornar a començar després d’un fracàs, encertar a com ajudar a algú que ho necessita...
I tot això només es pot viure si s’està disposat a acollir el futur amb il·lusió: com un nen que ho espera tot d’una festa o d’una excursió... Així ho planteja Jesús als qui cerquen el Regne. Però també sense ingenuïtats: el Regne té un cost. Es tracta d’una il·lusió guanyada dia a dia, sostinguda malgrat les dificultats, una il·lusió que neix de la convicció que val la pena confiar.

Sí, sí. No, no.

Ho sento Joan. Et perdono... no, no et perdono... sí que et perdono.

Tu pots perdonar o no perdonar. Encara que alguns creguin que només Déu o les autoritats religioses ho poden fer... Jesús ho diu una i altra vegada: les persones tenim aquest poder, perdoneu-vos.
Tu ja ho veus que les teves paraules tenen alguna força i proves de veure què passa quan dius que sí i quan dius que no. Ara jugues a perdonar, com jugues amb cotxes o jugues a fer de cuiner. Dia a dia hauràs d’anar aprenent més i més per poder conduir, cuinar i perdonar de debò.
Perdonar, i també demanar perdó, ens fa por: podem semblar febles i els altres se’n podrien aprofitar. Sí, per perdonar cal estar disposat a córrer alguns riscos. Però donar confiança és l’única manera que les dificultats que sempre hi ha en les relacions entre persones no esdevinguin una càrrega insuportable.
Perdonar no és oblidar: és bo saber què ha passat i acceptar amb humilitat que hi ha problemes. Però també és saber anar més enllà i cercar altres possibilitats de fer camí. Els qui no arriben mai a perdonar potser creuen que conserven amb força la seva raó però no paren de perdre oportunitats per anar més a fons en les seves relacions.

Cridar

Joan caaaaalla!! No cridis Bet.

Tens raó, en Joan no et deixa treballar. Però fer més soroll no ho soluciona. Ho sé per experiència: els crits fan augmentar la tensió i d’aquesta manera no es pot treballar ni fer res.
Prova tu de parlar més baix i hauràs començat a obrir un camí cap al silenci. No et dic que donis exemple i et quedis pensant mira que bé que ho faig jo... sinó que comencis tu a reduir el soroll. Perquè el silenci es guanya fent silenci, la pau actuant pacíficament, l’estimació estimant... Si t’interessa de debò aconseguir algun objectiu comença a buscar-lo i, després, mira de compartir amb els altres allò que has anat trobant.
Jesús no crida ni alça la veu, quan vol canviar alguna situació que no li agrada s’acosta a les persones i les acompanya fins que la situació millora. Per això critica les autoritats religioses que només donen instruccions sense ocupar-se de les dificultats reals que cal superar per aconseguir canviar el que està passant. Els que criden feu això o feu allò asseguts còmodament al seus despatxos, refiats del poder que els dóna el seu càrrec però que no fan res per aconseguir-ho no tenen cap autoritat per demanar allò que demanen.

Decidir canviar

Què faràs Marta? El proper curs jugaré amb un altre equip.

Sí, la vida canvia i nosaltres també hem de saber canviar. Un dia ens adonem que poc a poc les circumstàncies han evolucionat i ja no podem seguir com fins ara: hem de fer un pas endavant. Decidir-se fa una mica de por però al capdavall la confiança ens anima a aprofitar les noves oportunitats que es presenten.
Diverses persones recorden com Jesús els va ajudar a tancar una etapa i obrir-ne una de nova: deixa això i vine, d’ara endavant seràs... Donar aquest pas els va fer més feliços. Joan compara Jesús amb una porta: quan passes una porta deixes enrere una experiència, un ambient, una etapa i entres a una nova situació amb noves possibilitats.
Viure és saber passar aquestes portes. Cal descobrir quan s’ha acabat el temps d’estar aquí i cal encetar una nova experiència més enllà. Seguir Jesús és fer passos endavant, és no conformar-se. Encara que tampoc no es tracta d’anar corrent d’un lloc a l’altre: cal viure a fons cada trajecte fins arribar al cap del camí, a la porta de sortida, i marxar sense fugir. Amb tot el que has après fins ara de ben segur que sabràs aprofitar moltes de les noves oportunitats que se’t presentaran.