Marta, pots ajudar-me a fer el sopar? No penso fer-ho.
Les persones som diferents i veiem les coses des del nostre punt de vista. A voltes convé dir no: hi ha situacions que no ens agraden i propostes que no ens convencen.
Però quan dius que no a tot i tot et sembla malament ja no es tracta d’una qüestió de llibertat personal sinó que és un símptoma clar que la teva vida passa per una època de canvis importants. Això és propi de l’adolescència, encara que t’hi tornaràs a trobar en altres moments de la vida.
Per fer el teu camí no n’hi ha prou amb deixar clar allò que no et sembla bé. Poc a poc has d’anar descobrint quines coses t’interessen. Potser tardis a aconseguir-ho, et sentis sola i notis que els teus sentiments canvien ràpidament i et fan dubtar de tot... però quan trobis allò que desitges de debò deixaràs de sentir la necessitat de dir no o de cridar fora d’aquí i descobriràs que ets capaç de tenir molta paciència i que estàs disposada a fer les feines més difícils.
Com els deixebles ho van sentir davant de Jesús, sentiràs que una persona o un grup de persones, uns estudis, o algun repte et crida amb força i et diu vine... i t’adonaràs que fa molt de temps que ho estaves cercant i que tens moltes ganes de dir sí.
