Final del partit

L’àrbitre xiula, aixeca les mans i diu: aneu-vos-en en pau. No Joan, l’àrbitre no diu això.

És difícil sentir què diu l’àrbitre al final del partit i ens ho hem d’imaginar… Encara que no estaria gens malament que el partit acabés amb bons desitjos pels jugadors. De fet es passa l’estona mirant que hi hagi pau.

Jesús s’assembla una mica als àrbitres: s’esforça perquè les persones visquin en pau. Ell no crida ni alça la veu, no es desfà de la gent que li demana un favor sinó que els atén, anima a confiar i a fer nous passos endavant... El seu tracte fa possible que les persones se’n vagin en pau. La pau que la gent descobreix amb Jesús és un punt de partida immillorable per a iniciar qualsevol camí que valgui la pena.

No té sentit esperar la pau, ella és sempre amb nosaltres. Jesús només ens en fa memòria. N’hi ha prou amb deixar d’avergonyir-nos quan descobrim el fort desig de pau que bull dins nostre. Fer-li cas no és una debilitat o un deixar fer, és esforçar-se per escoltar, posar confiança, donar un cop de mà... malgrat el cansament, el mal humor o les tensions.

Riure

Ui! que maca que vas, Marta. No fa cap gràcia!

Hi ha moments que va bé prendre’s les coses que ens passen amb humor. Fixa’t que moltes situacions serioses ens fan riure: la mirada d’un noi que t’agrada fa que se t’escapi una riallada... quan no sabem què dir provem de somriure... I és que riure transforma: fa amables les situacions greus, fa lleugers els moments difícils.

Jesús a vegades fa servir l’humor: quan parla del premi que rebran els qui els segueixin parla de noves cases, de nous germans i germanes, de camps, i també de persecucions... Les persecucions són un premi? Això és ironia, dir el contrari del que és. La ironia té molta força, pot fer mal a les persones, però també pot ajudar veure diferent la realitat i canviar-la.

Els evangelistes, quan ens descriuen la detenció i la condemna a mort de Jesús, ens expliquen que el van coronar d’espines i que el saludaven com si fos un rei. D’entrada, això ens pot entristir: Jesús s’ho devia passar molt malament... Però pels deixebles, que el van descobrir viu, recordar aquestes escenes té també la seva ironia: tot allò que deien els soldats en broma, s’ha fet realitat, per a moltes persones avui Jesús és més important que qualsevol rei.