dimarts, 17 de juny del 2008

Les feines petites

A mi sempre em toca parar taula! Va Bet.
Tot sovint els altres ens demanen que els ajudem a fer una feina, o que els acompanyem a tal lloc, o que els expliquem una cosa que no saben... són gestos senzills que podem fer sense gaire esforç. Amb el pas del temps t’adones que algunes demandes es repeteixen: és que els altres confien en tu.
Aquestes petites tasques, encara que simples, són les que més costen. De fet moltes vegades no les volem fer perquè les trobem poc importants. Resulta molt més fàcil imaginar que quan hi hagi una urgència o un gran problema reaccionarem de forma ràpida i decidida i no ens costarà gens de plantar-li cara. Però no és cert: qui no sap estar atent als detalls de cada moment mai no arribarà a estar preparat per respondre a cap gran responsabilitat. Qui no escolta els amics cada dia: com sabrà quan tenen un problema? Qui mai ha provat de fer una truita: com arribarà a saber fer un pastís?
Jesús s’alegra dels que saben tenir cura d’aquests serveis que posen a prova dia rere dia la seva generositat. Només aquells que són fidels en les responsabilitats més petites estan a punt per respondre a les situacions excepcionals.

dimecres, 4 de juny del 2008

Anar a dormir

Va Marta. No, no vull anar a dormir encara.
Sembla que els esdeveniments més interessants succeeixen de nit: és el moment de compartir secrets i de fer tot allò que no es pot fer durant el dia. Fer-se gran és quedar-se desperta quan els altres van a dormir i descobrir aquest món misteriós.
Jesús tenia un amic, Nicodem, que aprofitava la nit per anar-lo a trobar. Nicodem no es conformava amb tot el que ja coneixia i tenia moltes ganes de saber més. Jesús li va explicar una nit que per poder arribar a ser adult de debò li calia tornar a néixer. Et vols fer gran? Preparat per tornar a néixer.
Néixer vol dir deixar enrere una etapa i començar-ne una de nova. De primer, sentiràs la il·lusió de la novetat, després potser t’entristeixi haver deixat enrere algunes coses o tindràs la sensació que estàs perduda com si caminessis a les fosques; però, poc a poc, si confies en tu mateixa i saps triar allò que més desitges podràs orientar-te en la nit i descobrir el nou dia. La nit és una mena de pas intermedi: atrau i convida a deixar enrere el dia que ha passat però en prepara un de nou amb nova llum i noves experiències... la nit és la porta que cal travessar per començar a ser tu mateixa.