A mi sempre em toca parar taula! Va Bet.
Tot sovint els altres ens demanen que els ajudem a fer una feina, o que els acompanyem a tal lloc, o que els expliquem una cosa que no saben... són gestos senzills que podem fer sense gaire esforç. Amb el pas del temps t’adones que algunes demandes es repeteixen: és que els altres confien en tu.
Aquestes petites tasques, encara que simples, són les que més costen. De fet moltes vegades no les volem fer perquè les trobem poc importants. Resulta molt més fàcil imaginar que quan hi hagi una urgència o un gran problema reaccionarem de forma ràpida i decidida i no ens costarà gens de plantar-li cara. Però no és cert: qui no sap estar atent als detalls de cada moment mai no arribarà a estar preparat per respondre a cap gran responsabilitat. Qui no escolta els amics cada dia: com sabrà quan tenen un problema? Qui mai ha provat de fer una truita: com arribarà a saber fer un pastís?
Jesús s’alegra dels que saben tenir cura d’aquests serveis que posen a prova dia rere dia la seva generositat. Només aquells que són fidels en les responsabilitats més petites estan a punt per respondre a les situacions excepcionals.