Fer-se pesat

Pare ets un pesat: vols que siguem perfectes?

Pesat potser sí. Perfectes no. Perfecte vol dir acabat i tancat i la vida és novetat i procés. Les persones sempre estem fent camí i cal no aturar-se: no donar res per sabut, estar atents al que passa... Més d’una vegada ens caldrà renunciar a les nostres idees sobre què és perfecte per poder continuar fent passos endavant.

Jesús ho té molt clar: ell no busca persones que ja ho saben tot i ja ho fan tot bé. Ell cerca persones disposades a caminar i aprendre. Tot sovint convida a observar, a adonar-se de què està passant, a descobrir detalls dels que la gent no s’adona. Per entendre Jesús no n’hi prou amb escoltar-lo cal provar d’avançar al seu costat. Ell diu a les persones que volen saber més: seguiu-me, veniu i ho veureu.

Jesús mateix aprèn pas a pas: no sempre troba les respostes a la primera i algunes vegades ha de rectificar les seves idees, altres vegades s’admira de reaccions que no havia previst... Viu pendent del que passa i sap veure més enllà dels problemes i les dificultats, les oportunitats que es presenten.

Més defectes

He descobert un altre defecte! Tu també Marta?

Quan sopem junts tothom busca que l’escoltin i li facin cas: comentar què s’ha fet durant el dia, explicar un acudit, entendre les coses abans que els altres o saber veure algun defecte que els altres no veuen... tot ajuda a fer-se sentir i a rivalitzar per l’audiència familiar.

Els evangelis ens parlen que la gent mirava de cridar l’atenció de Jesús: alguns l’anaven a trobar de nit, altres s’enfilaven als arbres o a les teulades, o cridaven amb totes les seves forces... Jesús sempre respon a la gent que el busca amb interès i mai no es desentén de les seves inquietuds: tot al contrari els anima a fer passos endavant, a canviar, a provar noves solucions. Ell mateix és una persona inquieta. Però tot aquest enrenou només té sentit si serveix per construir un ambient més just i més respectuós. Jesús només calla quan li demanen que actuï contra alguna persona.

Segurament per tot això Pau, a les seves cartes, anima a rivalitzar per donar-se mostres d’afecte, a lluitar per ser els primers a ajudar als altres, a inquietar-se només per allò que ens fa millors.

Provar de fer una cosa nova

Tens por de fer les coses malament, Joan?

Abans de començar és millor aturar-se a pensar. Provar de fer una cosa nova fa por i encara més tornar-ho a intentar quan no ens han sortit bé la primera vegada... Tot i que, per més que pensis i hi dones voltes, no entendràs ni coneixeràs res si no ho proves de fer.

Jesús va tenir uns amics, ell mateix els va proposar que el seguissin i fessin el que ell feia: vivien amb ell, viatjaven al seu costat, escoltaven les seves explicacions, l’ajudaven... Però tot i estar sempre a prop seu van trigar molt a entendre’l i es van equivocar unes quantes vegades.

Quan van detenir Jesús i el van condemnar a mort alguns van tenir por i van fugir, altres van provar de restar al seu costat sense gaire encert. Però al final, van ser aquest amics, els que havien provat de seguir-lo fins al final, els que van explicar a tothom qui era i què volia Jesús. Sense ells avui potser ningú no coneixeria Jesús. Els valents no son els qui mai tenen por, els valents son els qui continuen fins al final encara que saben que les coses potser no sortiran bé.