La roba m'ha quedat petita

Mira què m’he comprat a les rebaixes. Més roba, Bet? La que tenia m’ha quedat petita!

A voltes les nostres idees també ens queden petites i hem de buscar-ne de noves. De petits ens resulta molt fàcil d’acceptar tot allò que ens expliquen de Jesús i de Déu. Després ens adonem que no tot és tal com ho havíem entès...

La fe de debò comença quan decidim per nosaltres mateixos seguir Jesús. Un bon dia llegint o escoltant el que va fer i va dir descobrim unes paraules que semblen adreçades a nosaltres, com si les acabés de dir ara mateix mirant-nos als ulls. I ens posem en marxa. Amb ell, poc a poc, descobrim qui som i què volem, i se’ns obren els ulls per veure què ens està demanant el nostre món.

Amb el temps en adonem que Jesús s’ha convertit en una persona important per nosaltres... Encara que caminar amb ell no és fàcil i demana un esforç: les seves paraules ens desperten una vegada i una altra i ens animen a provar de fer allò que creiem impossible. Però pitjor seria tenir por i conformar-se, com si encara fóssim petits, amb que d’altres ens diguin què hem de fer. Les paraules de Jesús -després de tants anys- continuen vives i tenen la força de fer-nos créixer.

Final del partit

L’àrbitre xiula, aixeca les mans i diu: aneu-vos-en en pau. No Joan, l’àrbitre no diu això.

És difícil sentir què diu l’àrbitre al final del partit i ens ho hem d’imaginar… Encara que no estaria gens malament que el partit acabés amb bons desitjos pels jugadors. De fet es passa l’estona mirant que hi hagi pau.

Jesús s’assembla una mica als àrbitres: s’esforça perquè les persones visquin en pau. Ell no crida ni alça la veu, no es desfà de la gent que li demana un favor sinó que els atén, anima a confiar i a fer nous passos endavant... El seu tracte fa possible que les persones se’n vagin en pau. La pau que la gent descobreix amb Jesús és un punt de partida immillorable per a iniciar qualsevol camí que valgui la pena.

No té sentit esperar la pau, ella és sempre amb nosaltres. Jesús només ens en fa memòria. N’hi ha prou amb deixar d’avergonyir-nos quan descobrim el fort desig de pau que bull dins nostre. Fer-li cas no és una debilitat o un deixar fer, és esforçar-se per escoltar, posar confiança, donar un cop de mà... malgrat el cansament, el mal humor o les tensions.

Riure

Ui! que maca que vas, Marta. No fa cap gràcia!

Hi ha moments que va bé prendre’s les coses que ens passen amb humor. Fixa’t que moltes situacions serioses ens fan riure: la mirada d’un noi que t’agrada fa que se t’escapi una riallada... quan no sabem què dir provem de somriure... I és que riure transforma: fa amables les situacions greus, fa lleugers els moments difícils.

Jesús a vegades fa servir l’humor: quan parla del premi que rebran els qui els segueixin parla de noves cases, de nous germans i germanes, de camps, i també de persecucions... Les persecucions són un premi? Això és ironia, dir el contrari del que és. La ironia té molta força, pot fer mal a les persones, però també pot ajudar veure diferent la realitat i canviar-la.

Els evangelistes, quan ens descriuen la detenció i la condemna a mort de Jesús, ens expliquen que el van coronar d’espines i que el saludaven com si fos un rei. D’entrada, això ens pot entristir: Jesús s’ho devia passar molt malament... Però pels deixebles, que el van descobrir viu, recordar aquestes escenes té també la seva ironia: tot allò que deien els soldats en broma, s’ha fet realitat, per a moltes persones avui Jesús és més important que qualsevol rei.

Les feines petites

A mi sempre em toca parar taula! Va Bet.

Tot sovint els altres ens demanen que els ajudem a fer una feina, o que els acompanyem a tal lloc, o que els expliquem una cosa que no saben... són gestos senzills que podem fer sense gaire esforç. Amb el pas del temps t’adones que algunes demandes es repeteixen: és que els altres confien en tu.

Aquestes petites tasques, encara que simples, són les que més costen. De fet moltes vegades no les volem fer perquè les trobem poc importants. Resulta molt més fàcil imaginar que quan hi hagi una urgència o un gran problema reaccionarem de forma ràpida i decidida i no ens costarà gens de plantar-li cara. Però no és cert: qui no sap estar atent als detalls de cada moment mai no arribarà a estar preparat per respondre a cap gran responsabilitat. Qui no escolta els amics cada dia: com sabrà quan tenen un problema? Qui mai ha provat de fer una truita: com arribarà a saber fer un pastís?

Jesús s’alegra dels que saben tenir cura d’aquests serveis que posen a prova dia rere dia la seva generositat. Només aquells que són fidels en les responsabilitats més petites estan a punt per respondre a les situacions excepcionals.

Anar a dormir

Va Marta. No, no vull anar a dormir encara.

Sembla que els esdeveniments més interessants succeeixen de nit: és el moment de compartir secrets i de fer tot allò que no es pot fer durant el dia. Fer-se gran és quedar-se desperta quan els altres van a dormir i descobrir aquest món misteriós.

Jesús tenia un amic, Nicodem, que aprofitava la nit per anar-lo a trobar. Nicodem no es conformava amb tot el que ja coneixia i tenia moltes ganes de saber més. Jesús li va explicar una nit que per poder arribar a ser adult de debò li calia tornar a néixer. Et vols fer gran? Preparat per tornar a néixer.

Néixer vol dir deixar enrere una etapa i començar-ne una de nova. De primer, sentiràs la il·lusió de la novetat, després potser t’entristeixi haver deixat enrere algunes coses o tindràs la sensació que estàs perduda com si caminessis a les fosques; però, poc a poc, si confies en tu mateixa i saps triar allò que més desitges podràs orientar-te en la nit i descobrir el nou dia. La nit és una mena de pas intermedi: atrau i convida a deixar enrere el dia que ha passat però en prepara un de nou amb nova llum i noves experiències... la nit és la porta que cal travessar per començar a ser tu mateixa.

Castigar

Ho he fet jo... va, castiga’m. No Joan.

Quan alguna cosa no ens surt bé ens posem de mal humor, de vegades fins i tot tenim ganes que ens renyin, que ens castiguin, o de fer enfadar tothom i fer que tot empitjori... com si trencar-ho tot pogués amagar allò que no ha anat bé.

Sí, les persones volem desfer-nos de les experiències desagradables, però no és veritat que tot vagi malament. Molt sovint quan intentem eliminar tot allò que ens desagrada de nosaltres o dels altres també fem malbé algunes coses que valen la pena.

Una vegada a Jesús li van portar una persona perquè la castigués. Jesús no va dir res. Tothom va quedar en silenci. El silenci és una bona ocasió per pensar amb calma: gairebé sempre hi ha algun aspecte que podem valorar positivament i no havíem vist fins ara, o algun record que ens ajuda a veure amb uns altres ulls la situació. La gent va anar marxant sense insistir en el càstig. Jesús al final només va dir una cosa: canvia.

Els càstigs solen contribuir a fer més gran el mal i el patiment. Fer valdre l’oportunitat de canviar és l’única forma de plantar cara al que va malament i superar-ho.

El llum encès

Bet! Què? T’has deixat el llum encès.

Antigament no era gens fàcil disposar de llum durant la nit i calia estar ben preparat per poder encendre alguna mena de foc quan feia falta. Avui, en canvi, tot ens sembla molt senzill i ens hem acostumat a tenir llum sempre que volem. Encara que també convé saber-la utilitzar sense malgastar energia.

Jesús parla algunes vegades de persones que necessiten llum per descobrir allò que estan cercant o per anar a trobar algú que arriba de nit. I és que amb una bona il·luminació es poden resoldre moltes dificultats. Altres vegades Jesús parla que les persones també tenim una mena de llum i que, quan no la deixem amagada, ens ajuda a descobrir allò que realment val la pena dels altres. És com la llanterna que fem servir quan sortim d’excursió: enfoquem aquí o allà per trobar un camí o buscar una peça de roba dins la motxilla.

Constantment hi ha persones que passen pel nostre costat, si les enfoquem amb la nostra mirada sense presses podrem veure molts detalls amagats: qui s’esforça, qui està ajudant, qui estima, qui està aprenent... I tot això ens descobreix una força secreta que empeny molta gent a fer camí endavant. No serà la força de Déu?