Vull ser

Jo vull ser futbolista i també bomber. Pas a pas ho aniràs aclarint Joan.

Ara per ara, fas bé de fixar-te en les persones: és la millor manera d’aprendre. Segur que trobaràs persones que t’ajuden a estimar allò que fan: l’esport, la defensa de la natura, el servei...
Una potser et sorprèn perquè té molta paciència, una altra perquè s’esforça constantment a millorar i encara una altra perquè mai no diu que no quan li demanen ajuda. Observa com actuen i prova de fer com elles. Si estàs atent també descobriràs els motius de la seva manera de ser: què les anima, què les preocupa, què els fa sentir alegria...
Conèixer aquestes persones et pot ajudar a trobar Jesús. Tots aquells que saben confiar i superar els moments de fracàs, que no tenen por d’estimar ni de ser com son, que saben ajudar als que s’ho passen més malament... són un bon retrat de Jesús. Fes com ells fan i podràs entendre com va viure Jesús.
A mesura que entris més i més en la seva forma de viure també podràs descobrir quin és el Déu que l’anima. El Déu de Jesús és el Déu de la vida: una vida plena, esperançada, per a tots sense distinció. Segueix Jesús i ho veuràs clar: aprendràs a estimar la vida, aprendràs a estimar les persones... I aleshores facis el que facis segur que encertaràs.

Espavilar-se

He perdut les claus de casa. I com t’ho has fet per dinar, Bet? He anat a casa l’àvia.

Les claus tenen poc valor per elles mateixes: son importants per les portes que poden obrir. Encara que saber trucar també obre portes.
Aconseguir allò que volem depèn dels mitjans de que disposem. Però no busquis fora: les claus estan en tu mateixa. Saps buscar alternatives a les situacions que no et satisfan, saps anar a trobar les persones i demanar-los allò que necessites. Quan actues així és molt difícil dir-te que no.
Estigues a punt: amb el temps trobaràs situacions noves i hauràs de cercar nous mitjans. No és cap mal. Les dificultats ens ensenyen i ens fan créixer. El perill més aviat són les coses fàcils d’obtenir, ens enganyen i ens fan creure que el nostre esforç no és necessari. Però res no s’aconsegueix sense esforç. De tot això Jesús en diu saber entrar per la porta estreta, també en podríem dir la porta difícil, la que ens demana més atenció.
Espavila’t per aconseguir els teus objectius però sobretot no perdis l’interés per les persones que t’envolten: elles també fan camí amb tu, també cerquen d’obrir-se pas. L’atenció, el diàleg, l’estimació... son les claus que et permeten avançar amb elles, les úniques que val la pena de fer servir.

Urgència

Pare, pare! Son les 3 de la matinada: què et passa Joan? Tinc set.

A mitjanit no es poden fer gaires reflexions, reaccionem d’esma i sense pensar, avancem a les palpentes guiats només per la veu que ens crida enmig de la foscor... un cop hem saltat del llit donar un got d’aigua no resulta gaire complicat.
Potser hauríem d’aprendre que amb això ja n’hi ha prou. No cal veure-ho tot clar, ni voler entendre què està passant... només deixar-nos guiar per les peticions que ens arriben. Ho sap bé Jesús: tot i que no som perfectes som capaços de donar coses bones a qui ens ho demana.
Donar una mica d’aigua, o deixar un llapis, o recollir un paper que ha caigut... potser et semblarà poc acostumat a les accions espectaculars que fan els herois dels dibuixos animats que tu imites enfilat sobre el sofà. Però aquestes petites accions van creant un ambient on tots podem viure millor, van fent possible que el Regne de Déu es noti molt a prop.
És difícil endevinar què vol Déu. Si esperem que ens parli i ens digui fes això o fes allò potser mai no el sentirem. En canvi és força senzill de descobrir què necessiten els qui estan amb nosaltres. La seva veu és la veu de Déu. Encara que estem descansant val la pena de respondre-hi sense perdre temps.

Ajudar

Per què ho he de fer jo? Per què no, Marta?

Saps estar pendent de tot i de tothom: no et costa gens aclarir un dubte de matemàtiques a un company que té dificultats, ni preocupar-te pels problemes que poden tenir les teves amigues. Encara que alguna vegada dubtis de si val la pena fer-ho.
Jesús convida a donar més del que se’ns demana i a fer més del que ens proposen. No es tracta de passar per ximples sinó de respondre amb el màxim interès i la màxima atenció a les persones que ens trobem, com si tot, tot i tot depengués de nosaltres.
No podem decidir com reaccionaran els altres, sí que podem triar com els volem tractar. Podem suposar que la gent ens demana alguna cosa amb mala intenció i que vol aprofitar-se de nosaltres o perjudicar-nos. De fet n’hi ha alguns que actuen així i molts cops no s’hi pot fer res. Però també podem actuar pensant que tothom es mereix la nostra confiança. Té riscos, és clar, però també en té desconfiar de tothom. Es tracta d’una aposta.
Donar per bo tot el que pot arribar a ser bo i parar atenció als detalls que poden ser importants per a algú és una bona manera de fer costat a les persones i de vetllar perquè no es perdi res que valgui la pena, perquè no se’ns escapi res que ens pugui ajudar a viure millor.

Fer un petó

Un petó, pare, un petó. Vine Joan.

Si que demanes poc! Si has aprés a ser feliç amb un petó tens molta sort perquè és un recurs inesgotable, n’hi ha més que petroli.
Els recursos que necessitem per viure ens venen del menjar, de l’aire que respirem o de poder-nos refer tot descansant. Però també d’haver trobat la manera d’estar amb els altres. Els amics, la família, els companys d’equip... ens aporten bona part dels ànims i de les idees que ens calen per a viure. Si això falla tota la nostra vida queda alterada.
Jesús va dedicar tot el seu temps a estar amb els altres: amics, malalts, savis, estrangers, cobradors d’impostos... En el món de Jesús les persones ho son tot. No importa si es troben en una casa o al mig de la muntanya, si son molts o pocs, si comparteixen el pa o si mengen peix. El que compta és aconseguir, almenys una estona, deixar de banda les diferències i apropar-se els uns als altres.
Quan Jesús s’acomiada dels deixebles es reparteixen el pa i beuen vi d’una mateixa copa. No es tracta només de pa i vi sinó de gestos i paraules que els ajuden a sentir-se a prop, a fer-se costat. Encara que no sempre resulta fàcil trobar el gest o la paraula més encertats en cada situació, és un treball de temps: ara un bon dia, ara una mirada, ara un petó.

Cuinar

Jo vull fer el pastís. Ah, molt bé, Bet.

T’agrada barrejar els ingredients poc a poc fins que no queda cap grumoll i escurar el pot per tastar com ha quedat la massa... És una sort poder trobar moments per fruir del que fas sense estar pendent de res més.
El dia a dia té les seves complicacions i també estones ben avorrides, si no fos per aquestes petites alegries la vida s’aniria tornant grisa i poc a poc perdríem la salut i les ganes de fer res.
L’alegria, la il·lusió, el bon humor, la felicitat que experimentem quan estem fent alguna tasca ens confirmen que allò que portem entre mans és valuós i que té sentit continuar-ho fent. Igualment quan algú ens fa una proposta si no el veiem mínimament animat ens fa sospitar: potser pensa que el seu projecte no té cap interès?
A les autoritats religioses els crida l’atenció que Jesús i els seus deixebles s’ho passin bé: es reuneixen per menjar i beure, no els fa res saltar-se alguns costums... El seu estat d’ànim indica que el seu projecte, malgrat els riscos que comporta, val la pena.
Saber acollir i aprofitar les alegries que la vida ens ofereix ens fa més forts, ens prepara per encarar les complicacions i les dificultats sense perdre el cap, perquè sabem distingir en cada situació què és important i què no.

Estar enfadada

Pff… no em facis riure que estic enfadada! Marta, noia.

Sí, els sentiments es barregen: hi ha qui plora de riure i qui riu perquè se’l mengen els nervis. Respira i dóna’t una mica de temps però no gaire: si se t’escapa el riure segurament no tens massa bones raons per continuar enfadada.
No vulguis mantenir una situació que ja està superada. És el moment de deixar enrere el passat, fes-ho. Molts cops penses que ja ho arreglaràs més endavant però no sempre la vida et pregunta per segona vegada què vols fer.
Jesús va predicar només uns pocs anys, de la gent que el va conèixer alguns no li van fer cas, altres van escoltar-lo i els va canviar la vida. Tots van tenir la mateixa sort, la diferència està en la forma de respondre. El més important és saber treure partit de les oportunitats que ens trobem.
Cada dia posa al teu abast moments únics que només tu pots aprofitar. Pots estar amb els amics? Queda’t al seu costat. Pots tocar la guitarra? Treu-la de la funda. Pots riure? Riu i deixa el mal humor...
El passat ja no es pot canviar, el futur encara no ha arribat. Només ara, en el present, tens l’ocasió de cercar la felicitat. Jesús diu als deixebles: feliços vosaltres de veure el que veieu, de viure el que viviu, de disposar de les oportunitats de que disposeu.