tag:blogger.com,1999:blog-613381935134594942012-02-16T13:45:40.191+01:00Reflexions sobre la fe a partir del dia a dia, per Oriol Ràfols.oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.comBlogger761100tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-22040181898747065912010-06-07T13:36:00.000+02:002012-02-04T16:15:09.541+01:00

Ens cal acceptar que tot i les bones experiències viscudes cada fragment de l’evangeli ens descobreix només una part de qui és Jesús o del sentit possible de la nostra vida. Les nostres recerques son sempre limitades i només ens revelen algun aspecte de la totalitat. Cap llibre, cap paraula, cap gest, cap vivència pot resumir del tot qui és Jesús o qui és Déu però sí que cadascun d’ells és una

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-2107403062582248782010-06-02T19:22:00.002+02:002012-02-04T16:15:26.036+01:00

Hi ha dues formes de citar l’evangeli. Hi ha escrits que semblen redactats sense tenir en compte cap fragment concret de l’evangeli, i que un cop enllestits s’hi hagin afegit algunes citacions per enriquir-los. Aquestes citacions es podrien treure i els textos continuarien tenint sentit. En canvi hi ha textos on l’evangeli està íntimament implicat en el redactat del text i si se’n tragués la

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-44438973666950241652010-05-28T20:28:00.000+02:002012-02-04T16:15:37.278+01:00

La tasca dels evangelistes es pot interpretar com un repte literari, un esforç per parlar amb encert sobre Jesús i fer-nos arribar a través dels textos una imatge completa i viva de qui és Ell. El Jesús dels evangelis és més que un missatge o una idea, és una imatge de conjunt rica i complexa d’una persona original. El conjunt que van compondre diu molt més que una suma de paraules i gestos

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-86324053837607413382010-05-20T22:34:00.000+02:002012-02-04T16:15:45.422+01:00

Les reflexions teologiques han de partir de la vida i mirar d’il·luminar-la per tornar als afers del dia a dia amb interès renovat. Aquest recorregut fa que la recerca teològica sigui viva, de la vida i per a la vida. El gran perill de la teologia és creure que la vida només és pensament, fet que empobreix notablement les idees, infla l’orgull del qui les elabora i sol acabar cansant als altres

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-51714315851045357502010-05-11T17:33:00.000+02:002012-02-04T16:15:56.367+01:00

Els profetes d’Israel sabien trobar pistes sobre Déu en la vida quotidiana. Un ametller, una olla bullint, un embaràs, un desengany... als ulls del profeta tot esdevé un motiu i una via per parlar de Déu i per provar de seguir-lo de prop. Jesús mateix va fer servir el llenguatge narratiu i poètic, amb exemples i paràboles tretes de la vida diària, molt més sovint que l’exposició o la reflexió

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-18761624354555251312010-04-29T21:50:00.000+02:002012-02-04T15:10:07.750+01:00

No tens res més a dir, pare? Perquè quan comences... Ja acabo Bet. He mirat de parlar de qüestions que em semblen importants. És clar que se me’n poden acudir més... però sé que a partir d’un cert moment ja no es diu res de nou i es comença a repetir idees. També sé per experiència, que amb poques paraules es pot dir molt. Les paraules escrites després d’una recerca seriosa -com les de l’

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-65368815410861155402010-04-23T21:43:00.000+02:002012-02-04T15:40:56.361+01:00

On ets Marta? Aquí, provo de fotografiar la lluna. Sola, de nit, sota el cel, concentrada en la lluna... Després de tot el dia d’anar amunt i avall és una bona manera d’aturar-se i respirar. Jesús també sortia sovint de nit a la muntanya tot sol. Assaboreix aquesta pau. En la quietud de la natura pots sentir com la vida t’acarona. Deixa que la sensació de confiança et vagi fent seva. No tinguis

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-27831970345601973512010-04-19T22:34:00.000+02:002012-02-04T16:08:12.098+01:00

Jo vull ser futbolista i també bomber. Pas a pas ho aniràs aclarint Joan. Ara per ara, fas bé de fixar-te en les persones: és la millor manera d’aprendre. Segur que trobaràs persones que t’ajuden a estimar allò que fan: l’esport, la defensa de la natura, el servei... Una potser et sorprèn perquè té molta paciència, una altra perquè s’esforça constantment a millorar i encara una altra

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-75344681788485258972010-04-10T16:50:00.002+02:002012-02-04T16:02:12.934+01:00

He perdut les claus de casa. I com t’ho has fet per dinar, Bet? He anat a casa l’àvia. Les claus tenen poc valor per elles mateixes: son importants per les portes que poden obrir. Encara que saber trucar també obre portes. Aconseguir allò que volem depèn dels mitjans de que disposem. Però no busquis fora: les claus estan en tu mateixa. Saps buscar alternatives a les situacions que no et

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-50225758466359594382010-04-05T12:47:00.000+02:002012-02-04T16:00:14.609+01:00

Pare, pare! Son les 3 de la matinada: què et passa Joan? Tinc set. A mitjanit no es poden fer gaires reflexions, reaccionem d’esma i sense pensar, avancem a les palpentes guiats només per la veu que ens crida enmig de la foscor... un cop hem saltat del llit donar un got d’aigua no resulta gaire complicat. Potser hauríem d’aprendre que amb això ja n’hi ha prou. No cal veure-ho tot clar, ni

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-27260309636171814242010-03-16T17:59:00.001+01:002012-02-04T16:13:15.213+01:00

Per què ho he de fer jo? Per què no, Marta? Saps estar pendent de tot i de tothom: no et costa gens aclarir un dubte de matemàtiques a un company que té dificultats, ni preocupar-te pels problemes que poden tenir les teves amigues. Encara que alguna vegada dubtis de si val la pena fer-ho. Jesús convida a donar més del que se’ns demana i a fer més del que ens proposen. No es tracta de passar per

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-72565847904084608342010-03-11T23:26:00.000+01:002012-02-04T16:01:50.607+01:00

Un petó, pare, un petó. Vine Joan. Si que demanes poc! Si has aprés a ser feliç amb un petó tens molta sort perquè és un recurs inesgotable, n’hi ha més que petroli. Els recursos que necessitem per viure ens venen del menjar, de l’aire que respirem o de poder-nos refer tot descansant. Però també d’haver trobat la manera d’estar amb els altres. Els amics, la família, els companys d’equip...

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-58030593964651189022010-03-05T09:43:00.002+01:002012-02-04T13:54:55.571+01:00

Jo vull fer el pastís. Ah, molt bé, Bet. T’agrada barrejar els ingredients poc a poc fins que no queda cap grumoll i escurar el pot per tastar com ha quedat la massa... És una sort poder trobar moments per fruir del que fas sense estar pendent de res més. El dia a dia té les seves complicacions i també estones ben avorrides, si no fos per aquestes petites alegries la vida s’aniria tornant grisa

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-62949442316619488722010-02-26T09:41:00.003+01:002012-02-04T15:43:24.374+01:00

Pff… no em facis riure que estic enfadada! Marta, noia. Sí, els sentiments es barregen: hi ha qui plora de riure i qui riu perquè se’l mengen els nervis. Respira i dóna’t una mica de temps però no gaire: si se t’escapa el riure segurament no tens massa bones raons per continuar enfadada. No vulguis mantenir una situació que ja està superada. És el moment de deixar enrere el passat, fes-ho.

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-39308223837974395052010-02-19T22:39:00.000+01:002012-02-04T16:12:08.199+01:00

Bet, tens roba escampada per tota l’habitació. Després l’endreço. Ja sé que viure la vida és més important que els vestits i posar al seu lloc tot el vestuari fa mandra. Però barrejats com els tens és molt fàcil que després no trobis la peça que busques. Tu mateixa has organitzat com volies els records de campaments, els pòsters i els regals de les teves amigues que tens penjats a les parets de

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-21181733870160165272010-02-14T23:51:00.000+01:002012-02-04T16:11:54.385+01:00

T’he explicat l’excursió d’ahir? I el resultat de l’examen de química? I l’entrenament d’aquesta tarda? Sí, ja m’ho has explicat Marta. Tens ganes d’explicar tot el que fas i de dir-hi la teva quan els altres parlen. És una mena força que no et deixa callar... Hi ha temporades que necessitem més que se’ns escolti i se’ns tingui en compte, que quedi clar que hi tenim un lloc en aquesta història.

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-60410668053127021272010-02-07T22:12:00.000+01:002012-02-04T13:20:24.647+01:00

Pare, jo voldria haver estat malalt ahir; ara vull anar a jugar el partit. Joan això no es pot triar. La vida ens porta novetats, també malalties, i cal acceptar-les tal com ens les trobem. Ja sabem que algunes no son bones però seria molt pitjor amagar-les i no reconèixer que hi son. No vulguis canviar de tema pensant què podria haver passat, mira de trobar com pots aprofitar el dia d’avui. No

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-87971598894316866552010-01-26T19:20:00.001+01:002012-02-04T16:04:23.608+01:00

Bon dia Bet. No em vull llevar... estic cansada... deixa’m. És important descansar i s’està bé al llit... per deixar-lo cal trobar un bon motiu. Pensa que algú t’està esperant. Sense la teva presència avui hi hauria detalls que es trobarien a faltar. Sense el teu somriure, sense les teves paraules, sense la teva atenció... de ben segur que per algunes persones l’escola ja no seria la mateixa.

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-73772257274438224492010-01-01T22:27:00.001+01:002012-02-04T16:11:35.101+01:00

Marta, va. Haig de fer-ho perquè tu ho dius? Decideix tu mateixa, però no deixis de fer el que sigui millor només per portar-me la contrària. De petits fem cas als pares i ho fem convençuts que tenen tota la raó. Després descobrim que s’equivoquen, que no ho saben tot... i arriba el moment de plantejar-nos seriosament quin valor té la seva autoritat. Però no et confonguis: algunes vegades, quan

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-73604703111374476582009-12-20T22:43:00.000+01:002012-02-04T16:11:17.869+01:00

Pare, tu sempre et perds. Sempre, sempre no, Joan. Recordo que quan el meu avi sortia a passejar jugava a perdre’s. Era una bona manera de descobrir recons que no coneixia. Encara que d’entrada sembla més fàcil seguir el mateix camí que han fet els altres hi ha algunes qüestions que només les pots resoldre tu mateix: a tu et pertoca descobrir qui ets i què vols. De ben poca cosa et poden servir

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-30969906524487304152009-12-09T23:21:00.001+01:002012-02-04T15:45:04.037+01:00

Va pare… si us plau… va… per què no?... eh? Calma Bet. Està bé insistir una i altra vegada sobre la mateixa qüestió. La constància és el recurs més poderós que tenim les persones: com la gota d’aigua que al final forada la roca. També Jesús fa cas a la gent que li demana alguna cosa amb insistència i lloa la constància d’algunes persones. Però insistir no és fàcil. No es tracta només de demanar

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-57704914695923678642009-11-30T22:06:00.000+01:002012-02-04T16:12:55.374+01:00

Què bé que ho fa aquest mag, oi Marta? Al principi la màgia ens deixa bocabadats. Més endavant descobrim que hi ha truc i això ens decep. Però ben aviat ens sentim més admirats encara: com ho fa? com pot resultar tan fàcil una maniobra tan difícil? Quan ens expliquen algun miracle de Jesús d’entrada tot sembla molt clar. Però després ens comencem a fer preguntes: és un truc de Jesús o és una

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-26289698277343445572009-11-24T22:22:00.001+01:002012-02-04T16:13:59.915+01:00

Ecs! Què fa aquest senyor dins del contenidor? Està buscant què pot aprofitar, Joan. Hi ha persones que no tenen feina, ni diners i tenen greus dificultats per satisfer les seves necessitats de cada dia. Per anar passant com poden regiren els contenidors d’escombraries cercant roba o menjar. La seva situació no és fàcil de resoldre. Encara que avui algú els pugui ajudar segurament demà tornaran

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-47910432234690237272009-11-15T18:47:00.000+01:002012-02-04T16:13:46.753+01:00

Marta, a dinar. No vull… Ningú no passa gana tenint la nevera plena... tu rai que pots triar. Tot i que deixar de menjar perquè estàs enfadada no sé si és una gran idea. Jesús planteja que fer dejuni no justifica posar mala cara ni voler cridar l’atenció. Segurament que el mal humor tampoc és un bon motiu per fer dejuni. Passar gana voluntàriament només pot tenir algun sentit si és per

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-81200254060875116142009-11-06T15:49:00.000+01:002012-02-04T15:59:57.542+01:00

Adéu. Ja has dinat, Bet? Sí, no menjo postres, tinc pressa! Vés, no facis tard, aprofita el temps… però recorda que viure amb intensitat no vol dir córrer sense parar. Per assaborir la vida cal fer com amb els menjars més saborosos: paladejar-los poc a poc i deixar que alliberin un darrera l’altre tots els gustos i les olors que amaguen. Jesús va sempre d’un lloc a l’altre i s’atura molt poques

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-70833527019269818412009-10-25T22:37:00.000+01:002012-02-04T15:40:20.581+01:00

Estic avorrida: no sé què fer? Marta ja ets grandeta. Jo també he passat estones sense saber què fer quan tenia la teva edat... i més endavant. D’entrada està bé que té n’adonis: és millor sentir aquest buit que no pas amagar-lo. Encara que avui sembla que calgui evitar a tot preu les sensacions incòmodes i arreu hi ha música, imatges en moviment o entreteniments que distreuen la nostra atenció

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-1425812408927876522009-10-13T21:32:00.000+02:002012-02-04T16:07:43.099+01:00

Pare, per què parles sol? Mira Joan... parlo amb mi. Pensar és parlar amb un mateix: repasso el que m’ha passat o imagino què vull fer. Si no m’aturo de tant en tant i paro atenció a les mil coses que estic fent em perdo. Jesús convida a aquells que volen seguir-lo a revisar si estan a punt abans de posar-se en marxa de qualsevol manera i quedar-se a mig camí. Però fas bé d’estranyar-te que

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-34875138818854982422009-10-06T22:15:00.001+02:002012-02-04T16:07:28.035+01:00

Joan, què tal el teu nou mestre? Bé, ja em comença a agradar. Perfecte: per aprendre és més important el mestre que la matèria. De moltes explicacions només en fem cas per l’interès que ens desperta la persona que ens les dóna. Cada persona és una història única i irrepetible, i les experiències viscudes omplen d’accents originals les seves paraules. Ningú no pot dir exactament el mateix que un

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-90466553649409098262009-09-29T22:32:00.001+02:002012-02-04T13:56:00.163+01:00

No és tan fort el teu Déu? Potser sí, potser no, Bet. Però m’agrada que diguis el meu Déu. Sí, el Déu de Jesús és un Déu de persones, ni d’idees, ni de temples, ni d’estructures de poder... és un Déu que està molt a prop i es fica imperceptiblement per tot els racons de la nostra vida. Tot i que la seva presència és feble: qualsevol petita ombra pot amagar-lo. De fet hi ha molta gent que viu

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-15768747132008959592009-09-20T20:09:00.002+02:002012-02-04T16:13:35.962+01:00

Tens entrenament, Marta? No, avui hem quedat tot l’equip per anar a comprar caramels. Molts projectes importants comencen per experiències que d’entrada semblen insignificants: comprar caramels juntes pot ser una bona idea per treballar el sentit d’equip. Jesús relaciona tot sovint el gran projecte del Regne amb les coses més petites i amagades, com una llavor de mostassa o un tresor enterrat.

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-89668277932561505532009-07-31T23:03:00.001+02:002012-02-04T16:03:45.233+01:00

Pare, vols dir que no ets massa optimista? Ja sé que fer-se il·lusions pot ser una manera de fugir de la realitat o de decebre’s quan els fets no responen a les expectatives… No voldria pas enganyar-vos ni animar-vos a patir. Només sé que el futur és un misteri i que he de decidir ara com el vull encarar. Puc imaginar-me que tot serà un desastre i mirar de defensar-me’n o puc creure que hi ha

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-36109819788646226622009-07-20T22:43:00.001+02:002012-02-04T15:56:52.999+01:00

Ho sento Joan. Et perdono... no, no et perdono... sí que et perdono. Tu pots perdonar o no perdonar. Encara que alguns creguin que només Déu o les autoritats religioses ho poden fer... Jesús ho diu una i altra vegada: les persones tenim aquest poder, perdoneu-vos. Tu ja ho veus que les teves paraules tenen alguna força i proves de veure què passa quan dius que sí i quan dius que no. Ara jugues

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-53485282575327028912009-07-12T22:45:00.000+02:002012-02-04T15:40:05.315+01:00

Joan caaaaalla!! No cridis Bet. Tens raó, en Joan no et deixa treballar. Però fer més soroll no ho soluciona. Ho sé per experiència: els crits fan augmentar la tensió i d’aquesta manera no es pot treballar ni fer res. Prova tu de parlar més baix i hauràs començat a obrir un camí cap al silenci. No et dic que donis exemple i et quedis pensant mira que bé que ho faig jo... sinó que comencis tu a

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-84675810812363928902009-07-05T21:16:00.000+02:002012-02-04T14:02:19.893+01:00

Què faràs Marta? El proper curs jugaré amb un altre equip. Sí, la vida canvia i nosaltres també hem de saber canviar. Un dia ens adonem que poc a poc les circumstàncies han evolucionat i ja no podem seguir com fins ara: hem de fer un pas endavant. Decidir-se fa una mica de por però al capdavall la confiança ens anima a aprofitar les noves oportunitats que es presenten. Diverses persones

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-26941054464588876672009-06-25T19:31:00.001+02:002012-02-04T15:55:30.156+01:00

I el mirall, Joan? Ho he fet sense voler. Sí, moltes vegades el mal es fa sense voler. Costa acceptar-ho però passa i millor no donar-hi més voltes: voler amagar el que ha passat, voler justificar-ho o voler buscar culpables sempre empitjora la situació. Tampoc hem de quedar-nos aturats. No sempre trobarem solucions però podem mirar de fer alguna cosa. Podem aprendre a evitar alguns problemes..

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-70713438407928193452009-06-14T13:47:00.002+02:002012-02-04T16:11:00.533+01:00

No vull fer el curs d’anglès! Mira Bet, la Júlia també el fa. D’acord... apunta’m-hi. Per amistat prenem decisions que sols no hauríem pres mai. De vegades fem alguna ximpleria... però també gràcies als amics donem passos endavant i descobrim coses importants. L’amistat ens fa més decidits, més arriscats i, alhora, més savis. La confiança i l’estimació ens ajuden a entendre millor altres punts

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-49667421477937844462009-06-01T19:24:00.001+02:002012-02-04T15:09:32.559+01:00

Bet, s’ha fet molt tard. M’he quedat parlant amb els amics. Sembla que mai tenim prou temps per estar amb els amics. Quan creiem que ja ho hem dit tot algú treu un tema del que encara no s’ha parlat. I a l’hora d’acomiadar-nos ja pensem quan podrem tornar-nos a trobar: sempre queda alguna cosa per fer o algun lloc on anar. Tota la nostra vida és una llarga conversa: feta de moments feliços i de

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-43619911431798999162009-05-27T20:15:00.001+02:002012-02-04T16:01:33.098+01:00

Queda’t, sense tu no em puc adormir. Joan, si sóc aquí al costat. És cert que sols no podem fer gaire res. Sense algú que ens estimi i ens acompanyi mai no arribaríem a caminar, ni a saber parlar, ni a fer-nos grans... Quan som petits resulta fàcil d’acceptar aquesta dependència, quan creixem ens costa més. Els passos difícils rarament els podem fer sols. Necessitem els altres, encara que sigui

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-42977651296794713892009-05-20T22:47:00.000+02:002012-02-04T15:39:50.275+01:00

Ja ho he pensat! Molt bé però no tinguis pressa Marta. El pensament ens pot enganyar: un cop veiem clara una idea creiem que tot ja està resolt. I quantes hores de feina o d’espera poden quedar encara abans d’aconseguir fer-la realitat! Pensar ens fa sentir poderosos: podem explicar els successos més complicats o calcular la força que cal per moure una muntanya... Però per arribar a fer-ho, no

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-6869067375311026692009-05-14T23:38:00.001+02:002012-02-04T16:12:41.410+01:00

Bet, on vas? Vaig a preparar la festa de la primavera. Sí, és veritat, les coses més importants no es poden pagar amb diners: si no hi ha persones que hi dediquin el seu temps les festes no funcionen. I la primavera tampoc es pot comprar, és un regal que cada any ens trobem a les mans. Nosaltres creiem que és Déu qui ens ho dóna tot generosament: els astres i els seus cicles, la llum, la terra,

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-37610802814191064592009-04-25T09:46:00.002+02:002012-02-04T16:12:24.202+01:00

Pare, ets el millor del món. Apa Joan. Perquè t’he comprat una pasta sóc el millor del món? Coses més grans veuràs! Si t’hi fixes bé descobriràs que hi ha persones que donen molt més que una pasta o un caramel… perquè dediquen la seva vida al servei dels altres. Hi ha persones que criden l’atenció: s’han fet famoses practicant l’esport o perquè apareixen als mitjans de comunicació o perquè s’

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-44876774935613551832009-04-13T22:43:00.000+02:002012-02-04T15:58:18.788+01:00

Gràcies! De res, Marta. Hi ha gestos que no em costen gens de fer. És una sort. Altres sí que em resulten difícils i no sempre aconsegueixo respondre en el moment que convé. No sé per què és així, és un misteri. Només sé que les meves habilitats i la meva manera de respondre me les he trobat a les mans sense buscar-les. Moltes experiències importants: l’amistat, l’amor, l’acompanyament d’

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-87256661189887962302009-04-01T22:03:00.001+02:002012-02-04T16:01:12.259+01:00

Endreça’t l’habitació, Joan. Sempre haig de fer el que tu dius: no vull viure més en aquesta família! Jo també ho he pensat algunes vegades: canviar de vida i començar-ne una de nova, o deixar l’Església quan veig alguns plantejaments que no em semblen gens evangèlics... Però estic convençut que molts reptes importants només els puc afrontar fent camí amb altres. Encara que canviés de vida o de

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-60263127985545158392009-03-22T20:47:00.000+01:002012-02-04T14:00:13.401+01:00

He tret un 9’75 a l’examen de matemàtiques. Molt bé Marta. No, quina ràbia! Volies treure un 10? No t’enfadis. La vida no consisteix en no equivocar-se mai sinó en aprendre dels errors. Si tot va bé rarament trobem res de nou. Tant en la vida personal com en la investigació científica totes les recerques comencen quan descobrim alguna errada o ens adonem que alguna cosa no ha anat com esperàvem

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-21208952166083311072009-03-12T23:15:00.001+01:002012-02-04T15:44:47.624+01:00

Pare, quina hora és? Fa cinc minuts que m’ho has preguntat Joan. Jesús demana als deixebles que vetllin i estiguin a punt. Però no cal insistir tant: cada cosa té el seu moment. Vés amb els ulls ben oberts i quan sigui l’hora ja t’adonaràs que arriba el que estàs esperant. No et preocupis ni et distreguis pensant què passarà d’aquí una estona o demà, i viu cada moment com si fos l’únic. Però tu

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-50692267555222620802009-03-08T22:45:00.001+01:002012-02-04T16:03:27.117+01:00

Déu és una excusa per explicar tot el que no sabem… Pot ser, Marta. Déu s’ha fet servir per justificar tota mena de plantejaments: la conveniència d’una guerra o d’una condemna a mort, per assegurar el poder d’alguns o per donar una explicació a tot allò que no s’entenia. Déu resta en silenci i sembla que es pugui dir qualsevol cosa en nom seu... potser Déu no és res més que un recurs de la

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-68394504860398422252009-03-01T14:15:00.001+01:002012-02-04T16:07:11.962+01:00

Bet… Mira pare, això que m’expliques potser està bé, però jo no crec en Déu. Sí. La fe no s’hereta com s’hereta el color dels ulls o la llargada de les cames. Tampoc és una qüestió que depengui de l’ambient familiar o dels amics. La fe és un tema que cadascú es troba a les mans i ha de decidir. Espero que no et falti mai fe en tu mateixa: confiar és el punt de partida de gairebé tot. Espero

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-79165646755966738242009-02-22T20:56:00.001+01:002012-02-04T15:41:35.774+01:00

Bet, és l’hora d’anar a missa. A mi no m’agraden aquesta mena de celebracions. Jesús també està en desacord amb algunes ofrenes i negocis que es fan al temple i critica els gestos exagerats de les persones que preguen en públic per fer-se veure. Ell mateix ni és sacerdot, ni té cap càrrec religiós. I la seva religió és molt senzilla: prega en llocs solitaris, demana o agraeix amb paraules que

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-8143030681505801912009-02-13T23:28:00.000+01:002012-02-04T16:09:05.643+01:00

Què passa, Bet? Això, això i això no em sembla bé. Tens bona vista, de seguida saps trobar què no funciona... però fixa't bé que per criticar has d'estar disposada a confiar. La crítica actua com un medicament: la dosi adequada ens guareix la ceguesa i ens permet adonar-nos de què cal canviar, però una sobredosis altera la nostra percepció de la realitat: veiem només els defectes i perdem de

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-88277333695200166752009-01-19T23:19:00.002+01:002012-02-04T16:00:58.329+01:00

Marta, sóc la Bet, escolta... Jo no et vull veure mai més! No cal que dediquem esforços a buscar la manera d’estimar els enemics... abans podem començar per no veure com a enemics els qui tenim a la vora. Els governants i els poderosos tracten de dominar amb violència els qui tenen sota el seu poder, explica Jesús, però entre vosaltres no ha de ser així. Tot sembla més fàcil si tractem d’

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-63803559044438887172009-01-10T23:22:00.000+01:002012-02-04T15:58:43.165+01:00

Ja, ja, ja… Estàs content Joan? M’agrada que riguis però no forcis el riure: hi ha moments que estem alegres pel que veiem i sentim però la rialla no ens acaba de sortir. La rialla neix del fons de nosaltres, de molt al fons. És com si fóssim un pou que s’omple, un corrent subterrani fa pujar el nivell d’aigua amb força i l’aigua se sobreïx. Això és el riure, una onada que ens recorre el cos de

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-16612434760055764172009-01-05T23:12:00.001+01:002012-02-04T16:03:13.033+01:00

Però per què... explica’m per què? Què vols saber Bet? Els nens petits pregunten per què per atreure l’atenció dels grans. És un joc que no s’acaba mai: cada resposta provoca un altre per què. Els grans es pregunten per què quan un fet els costa d’acceptar, de vegades tampoc hi ha manera d’acabar-ho. No sempre és fàcil encaixar el que està passant: hi ha situacions que ens desagraden, hi ha

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-68667663836909071292008-12-29T23:26:00.001+01:002012-02-04T15:11:02.489+01:00

Pare, vull que em compris aquest cotxe ara mateix! Calma, Joan. Sí, quan veiem una cosa que ens agrada creiem que el nostre benestar depèn d’ella i voldríem assegurar-nos que serà nostra del tot. Però no està clar que la felicitat i el benestar depenguin de les coses. Molt sovint la felicitat depèn de la forma en com ens les mirem. Jesús explica que la fe obre els ulls i permet veure millor el

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-60558049327935111122008-12-10T22:46:00.003+01:002012-02-04T16:10:38.297+01:00

Jo també vull un monopatí. Però, Bet: què en faràs tu d’un monopatí? Sí, Bet, tu saps estar atenta a les persones que t’estimes: ets capaç de posar-te a fer coses que no et venen gens de gust si t’ho proposen els amics. És una sort trobar persones com tu que sempre estan a punt. Però per estimar no cal fer tot el que fan els altres, ni seguir totes les modes. Jesús avisa els seus deixebles: no

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-6814952558708953832008-11-24T19:32:00.001+01:002012-02-04T15:58:05.017+01:00

Marta, puc passar? Deixa'm sola! Hi ha moments que ens costa estar sols, i en canvi, d'altres no volem estar acompanyats. Però la soledat tot sovint se'ns omple de gent. Els records de persones que ens han posat de mal humor o de gent que estimem i volem veure aviat se'ns presenten a qualsevol hora i ocupen la nostra atenció. Nosaltres mirem de pensar què volem dir-los o en esforcem per fer-los

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-56695371523614616202008-11-18T20:56:00.006+01:002012-02-04T16:05:05.417+01:00

On és l'àvia? Uf! Quina pregunta Joan! Les seves cendres les hem deixat al cementiri, però no hi ha un lloc exacte on sigui l'àvia: totes les persones que la vam conèixer en guardem els records i per això l'àvia també s'està allà on nosaltres ens estem. Alguna vegada potser t'adonis que estàs fent una cosa que ella et va ensenyar, o et trobaràs en alguna situació que et farà pensar en ella...

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-48436528181334488472008-10-18T16:47:00.002+02:002012-02-04T16:02:59.374+01:00

Papa, quan sigui gran vull fer lluita lliure. No sé Joan... És cert que t’agrada molt l’esport: jugues a futbol, segueixes el bàsquet, t’interessa el hokei, fas bicicleta, vas d’excursió... només et falta la lluita lliure. Però, ben mirat, no cal que t’esperis a ser gran per lluitar. Fixat-hi bé i t’adonaràs que a cada moment hi ha reptes a vèncer. Hi ha dies que el repte és llegir i

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-27753383109691378222008-10-06T21:34:00.001+02:002012-02-04T16:10:22.877+01:00

No et diré tot el que penso… que t’enfadaries. D’acord Marta. Està bé que t’adonis de les conseqüències que poden tenir les teves paraules abans de dir-les, encara que hi ha algunes qüestions que convé trobar la manera de parlar-les. Hi ha algú que no s’enfada mai diguis el que diguis i li parlis en el moment que li parlis... Abraham li va demanar que rectifiqués, Jonàs va queixar-se del

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-13708402686396072632008-09-14T23:39:00.002+02:002012-02-04T16:06:58.081+01:00

Marta, pots ajudar-me a fer el sopar? No penso fer-ho. Les persones som diferents i veiem les coses des del nostre punt de vista. A voltes convé dir no: hi ha situacions que no ens agraden i propostes que no ens convencen. Però quan dius que no a tot i tot et sembla malament ja no es tracta d’una qüestió de llibertat personal sinó que és un símptoma clar que la teva vida passa per una època

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-16732566528043891642008-08-02T18:49:00.004+02:002012-02-04T16:10:08.168+01:00

Mira què m’he comprat a les rebaixes. Més roba, Bet? La que tenia m’ha quedat petita! A voltes les nostres idees també ens queden petites i hem de buscar-ne de noves. De petits ens resulta molt fàcil d’acceptar tot allò que ens expliquen de Jesús i de Déu. Després ens adonem que no tot és tal com ho havíem entès... La fe de debò comença quan decidim per nosaltres mateixos seguir Jesús. Un

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-81017053178416838352008-07-24T19:31:00.004+02:002012-02-04T16:06:23.181+01:00

L’àrbitre xiula, aixeca les mans i diu: aneu-vos-en en pau. No Joan, l’àrbitre no diu això. És difícil sentir què diu l’àrbitre al final del partit i ens ho hem d’imaginar… Encara que no estaria gens malament que el partit acabés amb bons desitjos pels jugadors. De fet es passa l’estona mirant que hi hagi pau. Jesús s’assembla una mica als àrbitres: s’esforça perquè les persones visquin en

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-23850760108411567432008-07-04T15:08:00.002+02:002012-02-04T15:42:58.768+01:00

Ui! que maca que vas, Marta. No fa cap gràcia! Hi ha moments que va bé prendre’s les coses que ens passen amb humor. Fixa’t que moltes situacions serioses ens fan riure: la mirada d’un noi que t’agrada fa que se t’escapi una riallada... quan no sabem què dir provem de somriure... I és que riure transforma: fa amables les situacions greus, fa lleugers els moments difícils. Jesús a vegades

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-48154937878080403692008-06-17T18:15:00.006+02:002012-02-04T16:02:45.433+01:00

A mi sempre em toca parar taula! Va Bet. Tot sovint els altres ens demanen que els ajudem a fer una feina, o que els acompanyem a tal lloc, o que els expliquem una cosa que no saben... són gestos senzills que podem fer sense gaire esforç. Amb el pas del temps t’adones que algunes demandes es repeteixen: és que els altres confien en tu. Aquestes petites tasques, encara que simples, són les

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-89489960878168149332008-06-04T23:17:00.002+02:002012-02-04T16:09:53.496+01:00

Va Marta. No, no vull anar a dormir encara. Sembla que els esdeveniments més interessants succeeixen de nit: és el moment de compartir secrets i de fer tot allò que no es pot fer durant el dia. Fer-se gran és quedar-se desperta quan els altres van a dormir i descobrir aquest món misteriós. Jesús tenia un amic, Nicodem, que aprofitava la nit per anar-lo a trobar. Nicodem no es conformava

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-1578888705529511882008-05-26T21:42:00.001+02:002012-02-04T13:19:21.049+01:00

Ho he fet jo... va, castiga’m. No Joan. Quan alguna cosa no ens surt bé ens posem de mal humor, de vegades fins i tot tenim ganes que ens renyin, que ens castiguin, o de fer enfadar tothom i fer que tot empitjori... com si trencar-ho tot pogués amagar allò que no ha anat bé. Sí, les persones volem desfer-nos de les experiències desagradables, però no és veritat que tot vagi malament. Molt

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-15333265561263739662008-05-11T11:35:00.002+02:002012-02-04T13:53:26.035+01:00

Bet! Què? T’has deixat el llum encès. Antigament no era gens fàcil disposar de llum durant la nit i calia estar ben preparat per poder encendre alguna mena de foc quan feia falta. Avui, en canvi, tot ens sembla molt senzill i ens hem acostumat a tenir llum sempre que volem. Encara que també convé saber-la utilitzar sense malgastar energia. Jesús parla algunes vegades de persones que

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-56185370311903491012008-04-22T20:08:00.002+02:002012-02-04T15:37:50.638+01:00

Va... explica’m-ho, jo també vull saber de què parlàveu. Un moment, Bet. Quan endevinem una conversa interessant tota la resta deixa de tenir valor i només ens preocupa saber de què s’està parlant: pot ser una notícia, una xafarderia o un secret... Molts busquem saber més i llegim llibres, consultem arxius, preguntem als experts o provem de viure noves experiències. Constantment la vida

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-68211103108739269172008-04-09T20:27:00.000+02:002012-02-04T13:50:26.990+01:00

Mira mare: m’he fet mal! Doncs jo encara més, mare! Apa Joan. Quan et fas mal va bé trobar algú. El que ha passat ja no es pot canviar i trobar una veu amiga ajuda a refer-se’n. Una qüestió ben diferent és aprofitar-se de tenir un problema per cridar l’atenció. Una vegada un malalt que no podia caminar es queixava a Jesús: “No puc fer res, ningú m’ajuda.” Jesús va respondre-li de forma

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-85743740564192538332008-03-31T21:23:00.003+02:002012-02-04T15:37:23.450+01:00

Pare ets un pesat: vols que siguem perfectes? Pesat potser sí. Perfectes no. Perfecte vol dir acabat i tancat i la vida és novetat i procés. Les persones sempre estem fent camí i cal no aturar-se: no donar res per sabut, estar atents al que passa... Més d’una vegada ens caldrà renunciar a les nostres idees sobre què és perfecte per poder continuar fent passos endavant. Jesús ho té molt

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-18168747740707480912008-03-27T21:34:00.002+01:002012-02-04T16:06:10.879+01:00

He descobert un altre defecte! Tu també Marta? Quan sopem junts tothom busca que l’escoltin i li facin cas: comentar què s’ha fet durant el dia, explicar un acudit, entendre les coses abans que els altres o saber veure algun defecte que els altres no veuen... tot ajuda a fer-se sentir i a rivalitzar per l’audiència familiar. Els evangelis ens parlen que la gent mirava de cridar l’atenció

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-4092617418239213392008-03-08T17:38:00.003+01:002012-02-04T16:05:56.120+01:00

Tens por de fer les coses malament, Joan? Abans de començar és millor aturar-se a pensar. Provar de fer una cosa nova fa por i encara més tornar-ho a intentar quan no ens han sortit bé la primera vegada... Tot i que, per més que pensis i hi dones voltes, no entendràs ni coneixeràs res si no ho proves de fer. Jesús va tenir uns amics, ell mateix els va proposar que el seguissin i fessin el

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-33923024687379178572008-02-28T23:37:00.004+01:002012-02-04T16:08:43.311+01:00

Has descobert un defecte... Molt bé Bet! I ara, què? A mesura que et vas fent gran la teva intel·ligència et permet descobrir cada vegada coses més interessants, trobar allò que està amagat i que altres no veuen, com ara alguns defectes o alguns enganys. Però també t’adonaràs que la intel·ligència no ho pot resoldre tot. Col·leccionar defectes et fa més llesta però t’allunya dels altres i de

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-5161384787328059592008-02-18T19:27:00.002+01:002012-02-04T16:00:35.961+01:00

T’enfades i et tanques a l’habitació amb un cop de porta, no Marta? Tancar la porta és un gest molt clar: s’ha acabat. Tothom ho pot entendre. Alguns cops convé dir les coses de forma directa. Moltes vegades no sabem ben bé perquè comencem una discussió o perquè una conversa es va complicant fins que se’ns fa difícil continuar. El que sí ens convé saber és quin valor té per nosaltres

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-71915475710982469542008-02-10T19:14:00.002+01:002012-02-04T15:57:10.154+01:00

Vas demanar un pilota a Déu… com vols que no riguéssim, Joan?No és fàcil saber què hem de demanar en la pregària i està bé pregar per alguna cosa que desitgem molt... però Déu no és com uns grans magatzems que tenen solucions per a tot.Creiem que Déu ens escolta però poc a poc descobrim que Ell ens deixa fer. No ens dóna les solucions sinó que ens anima a buscar-les nosaltres mateixos. Ell ens

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-77889844436798289432008-02-03T20:23:00.002+01:002012-02-04T16:09:34.931+01:00

Et fa sentir incòmoda pregar en públic, Marta? Quan fem pregària de debò deixem que parlin els nostres sentiments i dir el que sentim davant dels altres no sempre és fàcil: hi ha vegades que no tenim ganes de parlar-ne o no sabem com dir allò que volem dir. En aquests moments estar en silenci és una bona forma de pregar. Pots callar, i tant que sí, però no has de deixar mai d’escoltar-te a tu

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-61338193513459494.post-90802161037487410672008-01-24T21:31:00.002+01:002012-02-04T13:55:23.226+01:00

Ahir va morir la mare de la Paula. Va ser una molt mala notícia, oi Bet? Quan una persona jove es mor pensem en totes les coses que encara podia haver fet: sembla que no pugui ser veritat i que la seva vida hauria de continuar… En aquests moments ens adonem que la vida és fràgil i potser ens venen ganes de queixar-nos i dir que no hi estem d’acord. I fem bé de queixar-nos: ens estimem la vida

oriol ràfolshttp://www.blogger.com/profile/05287823129752860692noreply@blogger.com0